Per les seues prioritats els coneixereu

Fa dies llegia en aquest diari una crònica-balanç del primer mes de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat… o caldrà dir Cheneralitat perquè els nous traductors del Congrés sàpien quina llengua parlem i evitar així l’equívoc territorial i l’afront regional? És el que demanen PP i Vox. Que pesats són, de veritat! Semblen disposats a ressuscitar el Búnquer Barraqueta de la transició però en una versió encara més tronada. Perquè els socis necessaris no es conformen amb negar la unitat de la llengua i estan disposats a normalitzar la dissidència lingüística i permetre, en les aules i a tot arreu, que cadascun parli i escriga com vulga. Tan mal com vulga, vull dir. El valencià, per descomptat, perquè el castellà no es toca i la barra lliure ortogràfica només afecta a la llengua d’Estellés i no a la de Cervantes. Només faltaria! Odien tant la llengua de la seua terra, aqueixa que a penes parlen, que la prefereixen abans morta que compartida amb els veïns del nord.

Bé, al que anava. La crònica referida es titulava: Mazón prioritza la fiscalitat i reduir la despesa en el seu primer mes com a president. En la lletra xicoteta es revelava que el nou Molt Honorable disposa de dues llibretes, una blava i una altra roja, on guarda el seu catecisme polític a complir en els quatre anys de govern al Palau. A diferència del mediàtic i temut quadern blau de José María Aznar, on apuntava els noms dels ministres a decapitar i les travesses sobre els seus substituts, Mazón utilitza la seua llibreta anyil per a prioritzar les mesures a escometre durant la seua acció de govern, no siga que se n’oblidi; mentre que en la roja s’assenyalen les normes del Botànic a derogar. Tots dos quaderns conformen el cronograma polític sobre la base d’una lògica elemental: el blau, el color corporatiu del PP, serveix per a emfatitzar les accions a fer en positiu, i el roig, el color marca del PSOE, recorda tot el dolent del govern que durant huit anys va presidir Ximo Puig. Molt infantil, sí, però molt il·lustratiu i molt fàcil d’administrar per a no caure en equívocs sobre el que cal fer amb urgència i el que cal desfer amb la màxima celeritat.

Mazón ha començat a implementar la seua doctrina en les primeres decisions com a cap del Consell, que per a això li han votat. I en la primera fulla de la llibreta blava figurava en lloc preeminent «alleujar la càrrega fiscal dels qui més ho necessiten». Això, que pot sonar molt d’esquerres, no ho és tant en la pràctica. La bonificació dels impostos de Successions i Donacions, el primer decret que va signar Mazón, no deixa de ser el xocolate del lloro per a les classes modestes i és, en realitat, una ganga per a les grans fortunes que són les que més tributen i, per tant, les qui més necessitaven que algú isquera en el seu auxili, i així ho ha fet.

Les xifres no enganyen. Segons dades de la Conselleria d’Hisenda, el 87% de les persones que en 2020 van heretar van quedar exempts de pagar impostos autonòmics i només el 3,8% del total d’hereus va pagar més de 5.000 euros en impostos, unes 6.200 persones dels quasi cinc milions de valencians. La pràctica totalitat dels 400 milions d’euros que deixarà d’ingressar el Consell per la supressió d’aquest impost es quedaran en les butxaques de les grans fortunes i no aniran a inversions públiques de les quals sí que podrien beneficiar-se les classes menys afavorides. El negoci, com sempre, és per als qui més tenen i volen contribuir menys.

Per contra, el primer decret que va signar el president Puig després de la seua presa de possessió en 2015 va ser recuperar la prestació de l’atenció sanitària universal. El Botànic va tardar quinze dies a eliminar l’exclusió sanitària, imposada pel govern de Mariano Rajoy, que deixava sense assistència integral a milers de persones en la Comunitat, majoritàriament immigrants. Per les seues prioritats els coneixereu. Açò recorda una cita de l’Evangeli: «Compte amb els profetes falsos; s’acosten amb pell d’ovella, però per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu» (Mateo 7, 15-20). Però no, Mazón no va enganyar a ningú. Portava en el frontispici del seu programa abaixar impostos i els valencians li ho han comprat: han preferit pagar tots menys abans que pagar la sanitat de tots. És el que hi ha. Feliç 9 d’octubre!

Periodista y escritor

Suscríbete para seguir leyendo