Silenci

Han passat les festes de la Magdalena, les de la Setmana Santa i en contra del que diu el poeta no tot és més trist. M’atreviria a dir que amb el solet agradable després de les pluges, sempre escasses, la vida torna al seu ritme normal. I considerem cadascú el que per a ell és normal. La vida, enorme i diversa, mostra totes les cares cada dia.

A uns els va bé a uns altres malament. Des que som humans així ha funcionat la cosa. I encara gràcies que ara, ací, vivim temps de pau i benestar. La història demostra massa clarament que els períodes tranquils són, en general, els més escassos.

A terres valencianes els dies de festa ciutadana són sorollosos per antonomàsia. Sense molta música i coets a muntó, la gent valenciana, no fem festa. La Setmana Santa sembla ser una resposta a les disbauxes dels dies anteriors. I és una sort. Tornem a un cert silenci.

Llocs sorollosos

Sembla que cada vegada les nostres ciutats es converteixen més i més en llocs sorollosos i de moviment continu. El moviment forma part de la vida quotidiana arreu. El silenci no tant. I no sempre.

Gent que se n’ocupa del tema ja ens adverteixen de l’efecte nociu que el soroll té entre els humans. I entre els animals també. I ells, que no ho poden dissimular, pateixen molt. Com nosaltres. Que una cosa és fer festa i passar-ho bé, però no estaria gens malament considerar el silenci com un be estimable i necessari.

Amb el soroll tots perdem. Fins i tot per a aquella gent que participen d’actes sorollosos. Per això, per al benestar de la ciutadania, entenem que no seria mala cosa que les institucions miraren de limitar els excessos. Fins i tot seria cosa bona promoure actes i espectacles on el silenci fora l’element principal.

El fet és que fins i tot la gent que circumstancialment participa en entorns de soroll, quan aquest s’acaba i torna una certa normalitat, es troben descansats i agraïts.

Ara que a Castelló es va posant en marxa la zona de baixes emissions segurament una part de la ciutat guanyarà en benestar ambiental. I ens podem congratular.

El silenci, que no el soroll ens farà viure, a totes i tots, en un ambient més agradable i plàcid. Millor en silenci doncs.