Primeres i segones oportunitats

La setmana passada vaig viatjar a Brussel•les en una visita al Parlament Europeu amb una representació de l’alumnat del Centre de Formació de Persones Adultes, que durant el curs han treballat les institucions europees i ara han pogut conèixer-les de primera mà. Amb tot el reflexionat durant l’estada, vaig aprofitar el vol de tornada per a preparar la meua intervenció en l’obertura de l’exposició de Joves Tendències, una finestra que mostra el talent dels nostres joves en el món de l’art. I hui m’agradaria compartir algunes d’eixes reflexions.

Perquè no podem caure en eixe discurs tan estés que diu als joves que amb esforç aconseguiran tot el que voldran i que compliran tots els seus somnis. No podem posar-los més pressió en un món en el qual pareix que vivim en una competició continua i on l’única cosa que prima és l’individualisme. La vida ens pot posar molts obstacles: en els estudis, en la salut, en l’amor, en el treball… I sempre hem de tindre la força d’alçar-nos i tornar a començar. O de seguir. Però no hem de fer-ho amb l’únic objectiu d’assolir l’èxit, que hui en dia només sembla que depèn dels diners que tenim al banc o dels likes i els seguidors que tenim a Tik Tok o a Instagram. Hem de fer-ho per a ser feliços i tractar de gaudir del camí.

Sense saber-ho, el grup d’alumnes del CFPA m’ha deixat uns quants aprenentatges i m’ha fet veure la importància de les segones oportunitats. I també de les primeres, que en molts casos no les han tingut. Els serveis públics han de ser capaços d’oferir ferramentes perquè ningú es quede enrere i perquè totes les persones puguen tindre les mateixes oportunitats, independentment de les seues circumstàncies socioeconòmiques. L’educació és una de les potes fonamentals i el treball que des del Centre de Formació de Persones Adultes fan Azucena, la seua directora, o professors com Sayo o Vicent, amb els quals he compartit també esta experiència, és inqüestionable.

Un altre dels aprenentatges de vida que m’emporte és la importància de rodejar-nos de gent que ens aporte i sobretot de ser una d’eixes persones que aporta als altres. Este un dels consells que també vaig dirigir als creadors emergents de Joves Tendències. I els vaig demanar que foren el nostre motor per a fer avançar i progressar a la Vall, sent valents, inconformistes i inclús rebels. Si els joves ens exigeixen, serà més fàcil construir entre totes i tots un món i una societat més verda, més sostenible, més justa, més equitativa, més diversa, més igualitària, amb més drets i amb futur.

Perquè sé que als nostres joves els preocupen l’emergència climàtica, la precarietat, l’accés a l’habitatge, la salut mental i les expectatives de futur. A mí també em preocupa, per això no ho amague i parle clar i ras d’estos problemes. Del que no es parla no es poden trobar solucions. La Vall necessita la consciència social i que els joves prenguen partit, perquè no només són el futur. Són ja el present, com vam poder vore en el talent que demostren amb les seues obres. I és que l’art és un bon altaveu. Les institucions públiques hem d’estar per a donar oportunitats, com esta d’exposar en públic, però també per a donar eixida a totes les qüestions que els preocupen i de les quals parlava abans.

Contribució d'Europa

A eixa ciutat d’oportunitats que volem també contribueix Europa. Per això he aprofitat la visita al Parlament Europeu per a mantindre algunes reunions sobre fons europeus. En primer lloc, per a fer seguiment dels 14 milions d’euros que ja hem rebut. I en segon lloc, sobre altres en els quals ja estem treballant perquè arriben en el futur. Perquè sabem que passaran més trens i volem continuar impulsant projectes estratègics per a la Vall d’Uixó. Com dic moltes vegades, estem assentant les bases per a la ciutat que serem ens el pròxims 30 o 40 anys.

Amb els fons europeus Next Generation EU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, començarem després de l’estiu amb les obres de reforma i ampliació de l’edifici de l’ajuntament. També estem redactant ja el projecte per a l’adequació de la Fàbrica de la Llum com a museu i per a la millora del seu entorn. I en pocs dies donaran inici les obres de la segona fase del Camí de l’Aigua, que esta vegada beneficiaran al barri del Roser per a fer els seus carrers accessibles, renovar la xarxa d’aigües i fer més amable per als vianants l’espai públic. La Torre de Benissahat també avança en les seues obres de rehabilitació per a convertir-se en un centre cultural i turístic. Per últim, la regeneració urbana de la Colonia San Antonio ja està en els últims passos de disseny i tramitació.

Com veieu, queda molt per fer i esta legislatura serà decisiva per al futur de la Vall i dels vallers i les valleres, dels que ja ho són i dels que ho seran. Perquè crec que estem en un punt que marcarà un abans i un després i tenim el repte de créixer en nombre d’habitants, aprofitant les inversions europees i també la via d’oportunitats industrials que ens obri l’ampliació del polígon i l’arribada de Volkswagen a Sagunt.

Alcaldessa de la Vall d'Uixó