Massa llum

Nosaltres no podríem dir com ho va fer Goethe als moments de la seua mort, que volem més llum. De fet, a casa nostra, arreu de les ciutats o fins i tot als pobles i al camp, tenim un excés de llum. Tal vegada que aquest excés de lluminària és degut a la nostra anterior i ancestral pobresa, on la foscor era símbol d’un entorn pobre, rural i deixat dels poders. Però les coses, la nostra forma de vida i la nostra economia ha canviat, per dir-ho clar, cap a una super abundància on el més pobre d’avui hauria estat ric en temps no massa llunyans. Pensem, per exemple, en la disponibilitat tan gran i fàcil que tenim pel fet que obrim una aixeta i l’aigua raja. I fins i tot calenta!

Amb la llum passa igual. Durant segles la millor llum era la d’un cresol o la d’un ciri. Com a molt molts ciris. Sortosament són temps passats. Però no cal sinó viatjar un poc per fora de les nostres fronteres per a adonar-nos-en de que no a tot arreu hi ha eixa abundància de llum.

La lectora o el lector poden constatar aquest excés de llum. L’excés de faroles enceses. A molts llocs rics d’Europa, com Alemanya, Dinamarca o als Països Baixos ni als carrers ni places, ni en pobles ni ciutats hi ha aquesta profusió de llum artificial tan forta i extensa. 

Més mesura

Ací en qualsevol ciutat o poble podrà comprovar com en una avinguda sense més hi ha un seguit de punts de llum excessius. Llocs on amb una alternança d’eixes faroles n’hi hauria prou. O un parc on tanta llum impedeix les aus dormir. O un altre on la llum urbana permet igualment ser dins un saló de casa sense necessitat d’encendre res.

Deuríem ser més mesurats. Els polítics han de velar per la salut ciutadana, i entre les seues competències està la de adequar els punts i la intensitat de la llum a un major equilibri entre la fosca i la pista d’un circ. 

Es guanyaria en salut i ho estalviarien les arques públiques. També seria una mostra més de senderi si ho feren en la mesura que sabríem com es preocupen pels nostres diners i miren per la nostra salut. I assumint d’una vegada per totes que ser ric en termes socials no significa malgastar els recursos existents. 

Massa llum innecessària de nit és una senyal de prepotència o, com a mínim, de desmesura. 

Tomàs Escuder és sociòleg i traductor