Els nacionalismes espanyols

A Espanya, existeixen els nacionalismes perifèrics i l’espanyolista. Els nacionalismes perifèrics són independentistes o nacionalistes culturals; el nacionalisme espanyolista és centralista, està ple de prejudicis i no fa cap esforç per conéixer i reconéixer els drets de la perifèria.

El nacionalisme pacífic va acceptar la creació d’autonomies com a element vertebrador temporal d’una Espanya amb pretensions democràtiques sense traumes revolucionaris, el brancal d’un sistema federal. Però el nacionalisme centralista de Madrid no participava de la idea i les va transformar en un parany per als nacionalistes perifèrics, o com es diria en termes mariners, en una nansa, o gànguil, on s’entra i no es pot eixir.

Les autonomies han quedat en una paròdia del que volien, un deler que ni tan sols acaronen les seves aspiracions. S’han convertit en gestors administratius del poder central amb una capacitat legislativa de pellerofa, que, com s’ha demostrat, pot trencar-se cada vegada que al nacionalisme espanyol i centralista li ve en gana. Els impediments per a portar endavant grans projectes econòmics com el corredor mediterrani, el mal finançament, l’aportació abusiva a l’estat central i els entrebancs al desenvolupament propi, provoquen una sensació de ser uns pagafantas i promouen un independentisme del poder central clar i ras.

Pensament únic

El nacionalisme centralista imposa un pensament únic d’unitat de la pàtria, elimina elements identitaris com la llengua, les costums, la història i la recuperació de les institucions que els són pròpies. Transforma els símbols, en folclorisme festiu de ball de carrer i àpat de cacau i tramussos madalenero.

Mantenir l’estat actual de les coses sols portarà a una inestabilitat crònica neutralitzada amb alguna acció invasiva. I el carro segueix pel pedregal esperant el miracle de les Coves. L’enfrontament ve de lluny. Fa més de cent anys, el centralisme espanyolista ja va tancar el setmanari satíric català Cu Cut ( 1902- 1912), per afirmar alguna cosa com «és espanyol el qui no pot ser cap altra cosa».