A propòsit del marc

Acabem d’estrenar un nou any i, amb ell, un nou govern. Tots els canvis suposen un nou escenari, un nou marc d’interrelacions que ens condicionen, ens possibiliten, ens minven o ens sotmeten.

Un marc ens diu el que som perquè no som l’altra cosa o perquè ens assemblem a ella; ens situa en un endins o fora; habitem en un marc i en molts marcs al mateix temps; succeïm en una socialitat la funció principal de la qual és establir les pautes convenients per a la lectura i interpretació de l’ocorregut. Un marc és, doncs, una forma que ens suggereix com organitzar-nos.

Per part seua, el més interessant dels menjars i sopars nadalencs, a més dels torrons, és la posada en comú de diferents marcs, de diferents aparells estètics que suposen una tensió natural a l’hora de tractar d’equilibrar-los per a evitar certa indigestió. Existeixen mirades i tafaners, paraules i paraulotes, comentaris i comentaristes: tota una fauna i flora digna d’un quadre d’El Bosco. Les discussions o debats, més o menys acalorats, són un intent per aconseguir la quadratura del cercle, marcs de diferent índole que costa combinar. No obstant això, no hauria de convidar-nos a deixar d’intentar-ho; en els frecs i les fronteres es troba l’autenticitat de la convivència.

Tornant al nostre propòsit inicial, sabem que hi ha marcs de molts tipus: de fusta, amb pa d’or, arquitectònics, intercanviables, metafòrics, hipsters, geogràfics, teòrics, econòmics, sexuals i sexuats, de color roig, metodològics, saludables, temporals, fatxes o, per a mi, els més atractius, sintàctics i semàntics.

El llenguatge és una premissa inherent a l’ésser humà però, curiosament, és el que més conflictes i guerres ha provocat. Les paraules i la seua pròpia ressonància, la seua projecció en un imaginari tant col·lectiu com individual, són la punta de llança amb la qual enfrontar-nos als altres però. De fet, una imatge pot resultar innocent fins que dues persones intercanvien paraules sobre ella. Una paradoxa més que afegir a la llista.

Les paraules són, parafrasejant a Nicolas Bourriaud en Estética Relacional (Adriana Hidalgo Editora) les maneres d’intercanvi social, l’interactiu a través de l’experiència estètica proposada […] i el procés de comunicació, en la seua dimensió concreta d’eina que permet unir individus i grups humans.

No obstant això, com succeeix en l’art, un marc no és més que una mera ficció.