Festival Castelló Negre: La literatura més fosca que il·lumina

Des que l’ésser humà va començar a transmetre els seus pensaments sobre el paper, la necessitat d’explorar en el més profund de les seues emocions es va fer més palpable. Aprofundir en la foscor de la ment humana, intentar comprendre el per què de molts actes atroços, mantenir ferm al mal que nia en nosaltres... Tot això ha estat i és possible gràcies a la literatura en els seus diferents gèneres, si bé l’anomenat «gènere negre» s’ha convertit, per dret propi, en el mitjà predilecte per a fantasiar sobre el crim, sobre el caràcter ombrívol i ambigu d’aquells que veuen en la por i la violència, en la brutalitat, la seua manera de ser.

La novel·la negra o policíaca, el thriller o noir, el hard-boiled... Tots són apel·latius d’una mateixa cosa, una mateixa manera de submergir-se en la psicologia, en les ments més corruptes, una aproximació a les majors injustícies, un espai on generar aquest necessari debat entorn del bé i el mal. Sí, així és, el gènere negre ha anat evolucionant fins a convertir-se en un dels miralls de la vulnerabilitat i el sofriment, de la pèrdua i la infàmia, però també de la consciència social, de l’empatia. 

Castelló Negre

Un any més, i ja són 15, torna el Festival Castelló Negre –del 16 de febrer al 2 de març– i ho fa amb una nòmina d’autors i autores que ha crescut exponencialment. Noms, tots ells, que són ja una referència en el seu àmbit, alguns molt notoris com els de Víctor del Árbol, Marta Robles o Juan Ramón Biedma –flamant premi Castelló Negre 2024 a tota una trajectòria, prenent el testimoni de la nostra estimada i benvolguda Marta Sanz–, i altres que sumen milers de lectors de llarg a llarg de la geografia espanyola. De tot aquest llistat, i sense voler fer un menyspreu a cap dels participants en la present edició, destaquen els de la terreta. 

En aquest 2024, són deu els castellonencs que participen, deu veus de ple dret que tindran el seu paper protagonista en la programació del certamen literari: Ana Rosa Sanfeliu, Anna Moner, Eva Marín, Julio César Cano –que, encara que nascut a Capellades, Barcelona, és un castellonenc més–, Luis Aleixandre, María Pareja, Mònica Mira, Marina Lomar, Marta Vicent i Javi Alfonso. A tots ells podria sumar-se el nom de Pablo Alaña, el cas del qual és singular quant a que va néixer a Castelló però viu a Santander des dels vuit anys.

Entre les obres que es donaran a conèixer al llarg d’aquesta edició, i sense desmerèixer, ni molt menys, a la resta, existeix una bastant singular que té com a artífex al vila-realenc Luis Aleixandre. Es tracta del volum Tormo, investigador privado (Vencejo Ediciones), un llibre col·laboratiu o tot un desafiament, segons es miri, ja que part d’un relat creat pel mateix Aleixandre que, posteriorment, altres autors –Antonio Parra Sanz, Carlos Augusto Casas, Jordi Ledesma, José Luis Muñoz, Mari Carmen Sini, Mónica Rouanet, Paco Gómez Escribano, Salva Alemany i Susana Hernández– van ser convidats a reelaborar amb els mateixos protagonistes, però amb els seus respectius estils. El resultat? Una sèrie d’escrits de gran imaginació i acció per als amants del gènere. 

Castelló Negre desvela parte del programa de su 15º aniversario

Benassal, nova seu

Una de les novetats d’enguany en la programació del Festival Castelló Negre és la suma de Benassal com una de les seues seus. En la localitat del Maestrat, es duran a terme activitats els dies 16, 18 i 21 de febrer.

En el CEIP Alcalde Fabregat començarà l’«acció» el 16 amb l’activitat Un còmic per a detectius de primera. Seguidament, el diumenge dia 18 s’interpretarà una peça de microteatre titulada Comedias y a lo loco, amb Maria Lomar i Vicente Marco. La representació tindrà lloc a les 17.30 hores en el Forn de Dalt amb entrada lliure fins que es completi l’aforament. El 21 de febrer, en l’IES Pere Enric Barreda i Edo, es posarà la guinda als esdeveniments de la cita de gènere policíac a Benassal amb l’activitat Literatura negra per a joves.

A Vilafamés, l’altra gran primícia com a ubicació designada, encara està per revelar-se la programació d’actes prevista, igual que en la resta de localitats a excepció de Nules, on es desenvoluparan diverses trobades amb autors a més d’una vetllada de gastrothriller. Aquesta activitat, que compta amb la col·laboració de Caixa Rural Nules, estarà protagonitzada pel xef i escriptor Cristian Schleu.

L’auge i consolidació del gènere

«Fa 20 anys, la novel·la negra encara era una filla bastarda i no reconeguda de la Mare Literatura, en el palau de la qual entrava per la porta de servei. Havia seguit un mal camí, perquè havia renunciat a la qualitat literària i l’ambició estètica buscant lectors només en els quioscos en comptes d’anar també a les biblioteques», constatava Eugenio Fuentes, creador del detectiu privat Ricardo Cupido, fa a penes unes setmanes. Certament, el gènere negre o policíac va virar el rumb per a convertir-se en un dels més sòlids i sol·licitats del mercat editorial i, per tant, dels lectors. 

Avui dia, i no ho dic jo, sinó el mateix Jo Nesbo, indiscutible referent de la novel·la negra nòrdica, «escriure novel·la negra, de misteri, d’assassinats, és fer-ho sobre la condició humana. Crec que d’alguna forma ha substituït a la literatura religiosa, perquè té a veure amb els individus i amb els dilemes morals». Aquesta afirmació la va fer en recollir el Premi Carvalho en BCNegra fa a penes uns dies, i la veritat és que la novel·la negra, per més que s’endinsi en la foscor, ofereix una resplendor on, malgrat tot, hi ha esperança.

Suscríbete para seguir leyendo