Si un no és un amant del còmic, i més concretament del còmic nacional, difícilment pot nomenar dos o tres autors més enllà de Francisco Ibáñez o més recentment Paco Roca. No obstant això, existeix una gran riquesa i tradició en el que es coneix com la «historieta» o el «tebeo», amb una producció ininterrompuda que es remunta a mitjan segle XIX i que va tenir un veritable boom a la fi de la dècada dels 70 i principis dels 80 de la passada centúria.
Espanya ha estat un país de grans lectors de còmics, d’historietes, de tebeos. No obstant això, el fet que durant molt de temps s’hagi considerat un art menor dins de les arts gràfiques i la literatura va produir que no cobrés la rellevància que mereix. No, almenys, fins fa relativament poc, quan es va decidir instaurar el Premi Nacional del Còmic i quan grans pinacoteques van dedicar algunes de les seues exposicions a treballs que són, no n’hi ha dubte, referència dins de l’imaginari col·lectiu per la seua influència artística. Així, lluny queda ja veure o associar al còmic com un «producte» de la «baixa cultura» o exclusiu del públic infantil.
De la mateixa manera, en els últims anys, i gràcies a la redefinició del còmic com a «novel·la gràfica», moltes editorials han apostat per obres que entremesclen el llenguatge visual amb el literari pròpiament dit. A algunes d’elles els devem la publicació d’autèntiques joies, obres mestres sense les quals no s’entendria la cultura popular com s’entén avui dia.
En tot aquest nou boom, el nom d’Ana Galvañ destaca per ser una de les grans representants del còmic independent gràcies a títols com Pulse enter para continuar o Tarde en McBurger’s, totes dues publicades sota el segell Apa Apa; o a les seues historietes en altres segells com Fantagraphics, Nobrow, Ultrarradio, Vertigo DC, Off Life, Autsáider i Fosfatina. El seu estil és inconfusible, i els seus dibuixos han il·lustrat ja, fora del format còmic, portades d’importants publicacions internacionals com les de The New Yorker, The New York Times, The Guardian, Berliner i The Appeal, entre moltes altres.
Per si tot això fos poc, en 2016 va ser reconeguda amb un Premi Gràffica, i entre 2017 i 2019 va comissariar el cicle expositiu «La Ciudad en Viñetas» en CentroCentro Cibeles, un programa rotatori en el qual, cada tres mesos, una nova autora o autor presentava la seua aproximació particular, en forma de narrativa gràfica, als edificis, les persones i les històries que habiten la ciutat de Madrid. A més, ha coordinat també el projecte de còmics en línia Tris Tras, amb el propòsit de donar suport i visibilitat a autores emergents nacionals i de parla hispana, convertint-se per dret propi en una de les majors influències i promotores del còmic al nostre país.
Intercanvis
Serà Ana Galvañ la protagonista del cicle Intercanvis. Club de Cultura, que impulsa l’Institut Valencià de Cultura (IVC) en el Museu de Belles Arts de Castelló. I serà aquest dimarts, 23 de novembre, a partir de les 19.30 hores, quan parlarà del seu univers creatiu, de la rellevància del còmic i de com a través d’una il·lustració es pot transmetre un missatge potent i clarivident, com ha demostrat al llarg de la seua trajectòria.
Galvañ, el cognom autèntic de la qual és així, amb «ñ», i no una llicència artística, prendrà així el relleu de la traductora i escriptora Marta Rebón, del catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona i Premi Nacional d’Assaig 2015 Josep Maria Esquirol, i de l’escriptor i agitador cultural Kiko Amat. Figures clau de la nostra cultura, a Castelló.
