No poques vegades s’ha vaticinat la «mort» del llibre. Ha estat, i durant molts segles, perseguit, censurat, vilipendiat, cremat... Malgrat tot, resisteix. Això és així perquè en ell, en el seu interior, som. En ell, a través d’ell, existim com a éssers racionals però també fantasiosos. En ell, a través d’ell, trobem aquestes llavors del coneixement que finalment arrelen en aquesta terra erma de la qual després brollen les meravelles mai concebibles.
Relacionadas
El llibre sobreviu, i sobreviurà perquè és un element fonamental en el nostre pensament. Ho va tornar a demostrar quan, després de la crisi econòmica de 2008, i malgrat la desfeta que es va produir a tot el món, les pèrdues del sector editorial no van acabar d’enfonsar-se, o no del tot. Aquesta situació sí que va provocar, no obstant això, que els grans grups s’enfortissin, com sempre han fet en temps de dificultat.
Davant un escenari com aquest, molt pocs s’haguessin atrevit a fundar un segell editorial independent, i molt menys en una ciutat com Castelló, allunyada dels centres editorials per antonomàsia com són Madrid i Barcelona. Sempre hi ha valents, però, i Amelia Díaz Benlliure és una d’elles.
Unaria Ediciones acaba de complir una dècada d’existència, deu anys de vida, de fer i pensar llibres, de compartir històries, de generar una comunitat lectora i de donar veu a molts dels escriptors d’aquestes terres. Si es pensa detingudament, és una autèntica proesa, fruit de l’esforç constant i, sobretot, de la passió que Díaz Benlliure ha demostrat sempre.
Un tot
Unaria és Amelia, i Amelia és Unaria, encara sent conscients que existeixen moltes persones implicades en el procés d’edició i publicació dels llibres que des de fa deu anys nodreixen les prestatgeries de molts castellonencs, així com les de molts altres lectors al voltant de la península, fruit d’aquesta ingent labor de divulgació i distribució directa que ha realitzat al llarg de tots aquests anys.
Sí, podria dir-se que el rostre d’Amelia Díaz Benlliure és un dels més coneguts d’aquestes petites fires que enriqueixen l’hàbit lector, tan necessari com sempre per a l’esdevenir de la societat. En aquest sentit, cal destacar la gran implicació de l’editora i també poeta castellonenca. Una implicació per visibilitzar no sols als seus autors, sinó al propi art de la paraula, ja sigui en cites amb altres editorials i llibreries o en les diferents activitats que realitza tant en centres educatius com en aquestes vetllades literàries on prima la qualitat del vers i la sensibilitat.
La poesia i la literatura infantil han estat sempre els seus fars, aquestes llums per les quals guiar els seus passos i guiar, també, als lectors més compromesos i conscienciats, si bé ha anat sumant altres col·leccions on la narrativa ha cobrat major protagonisme, sent la de Castelló Negre una de les més representatives.
Autors de la terreta
Mari Carmen Castillo, Luis Aleixandre, Vicent Gascó, Marcelo Díaz, Miguel Torija, Queta Ródenas, González de la Cuesta, Pasqual Mas, Miguel Alayrach, Nel·lo Navarro, Antonio Arbeloa, María Dolores Almeyda, Joan Feliu, Rosa Miró, Ana Rosa Sanfeliu, Joan Pla... Són desenes els autors castellonencs que han trobat en Unaria Ediciones una llar en el qual poder desenvolupar-se i créixer, tant en el personal com en el professional. Almenys, així ens consta que ha succeït al llarg d’aquesta dècada d’il·lusions i sacrificis —perquè n’hi ha, i molts—.
Una editorial amb un marcat accent castellonenc, que mai ha perdut aquesta lluentor, aquesta esperança per fer de la literatura un canal obert o un pont entre mons on ficció i realitat són, en realitat, una mateixa cosa: pura emoció.
Unaria compleix deu anys i nosaltres celebrem aquest aniversari desitjant, com no, que siguin molts més.