Marta Negre, la imatge de Cinemascore

Cinemascore no és només música i cinema. La imatge hi té un paper fonamental, i després de 18 edicions, salta a la vista que sense els cartells que acompanyen el certamen, aquest no seria el mateix. D’aixó té la culpa Marta Negre, responsable de la part gràfica d’aquest cicle des de la primera edició.

Per a ella, aquest no és un treball més. Així, explica que «durant 13 anys vaig treballar a l’UJI com a dissenyadora i feia molts tipus d’encàrrecs, però amb Cinemascore tenia molta llibertat i treballava amb la il·lustració, eren uns cartells amb els quals gaudia molt, de fet, ara porte uns anys com a freelance i és un dels pocs treballs amb els quals estic vinculada a l’UJI».

Per a Marta aquest «és un treball molt agraït, és un festival de cinema i música però que sempre ha estat molt vinculat a la imatge. Els cartells li donen visibilitat al cicle, i fins i tot hem fet concursos on hi havia que adivinar a quina pel·lícula es referia el cartell».

Evolució

La dissenyadora recorda que «en les primeres edicions el meu treball era més de disseny gràfic, i després feia il·lustracions a mà amb llapis que escanejava per aplicar-li el color». En 2016, però, «van decidir canviar la línia d’il·lustració, agafant un fotograma d’una pel·lícula, que jo il·lustre amb l’ordinador, es tracta d’il·lustració digital per capes de color superposades, però sempre amb un mateix estil gràfic reconeixible en cada edició». Un dels cartells amb el que està mes satisfeta és el de Los santos inocentes de 2018, «o la icònica imatge de Tippi Hedren en Los pájaros» de 2021, fins al Javier Bardem de No es país para viejos d’enguany.

Últims treballs

Entre els seus últims treballs, el disseny gràfic de l’exposició sobre Joan Fuster en el Centre del Carme de València, i els materials gràfics per a la mostra de Mateo Vilagrasa al Museu de Belles Arts de Castelló, De Benifassà a Europa, que s’obri el 24 de febrer. 

Suscríbete para seguir leyendo