'Los Perros', una dansa sense complexos

El nom de Marcos Morau és clau per a entendre la dansa contemporània a Espanya. El coreògraf valencià, al capdavant de la companyia La Veronal, ha creat algunes de les peces més hipnòtiques i sensacionals dels últims anys —algunes d’elles, de fet, s’han pogut veure aquí a Castelló, gràcies a l’Institut Valencià de Cultura (IVC)—. 

És ell qui està darrere de la producció Los Perros, una peça que captiva pel seu missatge i que ha estat possible portar-la a escena gràcies a Led Silhouette, una companyia de dansa creada i dirigida pel navarrès Martxel Rodriguez i el madrileny Jon López amb seu al poble de Lesaka, Navarra, i que neix del si de La Veronal —de fet, tots dos han estat intèrprets d’aquesta reeixida companyia—. 

Des dels seus inicis, Led Silhouette es dediquen a investigar sobre noves formes de moviment per a crear una metodologia pròpia, on el cos té com a fonament filosòfic convertir-se en un esdeveniment del moviment i la vitalitat. Els seus projectes pretenen generar atmosferes transformadores on la forma s’exposa de diverses maneres, convertint-se en un poliedre de múltiples cares que utilitza el moviment i la imatge com a arma primordial i engalipadora.

El Paranimf de la Universitat Jaume I acollirà l’1 de desembre, a les 19.30 hores, la representació d’aquesta reflexió en clau de dansa sobre com la contemporaneïtat assota als més vulnerables, margina als inadaptats que es debaten entre la rebel·lió i la docilitat. 

Una reflexió

Així, l’espectador es troba davant una dansa passional que troba el seu sentit més pur en la repetició i la catarsi. De fet, el mateix Marcos Morau explica que, «sotmesos a una crisi mundial que desestabilitza els fonaments de les relacions humanes del nostre món i el nostre temps, Los Perros proposa aconseguir un estat de resistència». I afegeix: «Com a gossos que ballen, com a gossos que borden, ballar i bordar, ballar per a avançar, ballar per a canviar». 

Aquest canvi, adverteix el coreògraf, ha de produir-se «amb un ull posat en el passat, amb les seues formes i les seues ramificacions, de la mà del primitiu, i així aconseguir, lluitar i fusionar-se amb la nova condició contemporània, que corre i se’ns escapa de les mans. I on correm per a aconseguir-la, avançant en una constant lluita per la supervivència, en constant cerca de la identitat de la nostra generació».

Morau reflexiona sobre la seua pròpia generació, i comenta que «vam néixer en els 90 i des dels nostres bressols vam veure, com va dir Susan Sontag, finalitzar el segle XX amb la guerra dels Balcans. Arribem a la pubertat veient l’inici del segle XXI amb la caiguda de les torres bessones. Des de llavors ens enfrontem a una nova era, crispada i incerta, preguntant-nos sobre el veritable sentit de la creació contemporània, de la nostra missió com a creadors que decideixen usar el cos i el moviment com mossegada, com a lladruc, com a eina, com a escut». És per aquesta raó que plantegen una proposta que viatja des del tràngol de la repetició a la fascinació per la successió d’imatges. «Imatges robades de l’ahir i llançades al demà, de l’ara i empastifades del passat, de la plàstica contemporània a la forma atàvica, terrenal, en un constant encreuament de temps i de llenguatges», explica.

Ballar fins al final

Los Perros ofereix un espectacle on es balla fins a l’extenuació, on es pot bordar fins a l’abatiment, viure fins al defalliment. Tot això a través de dos homes abraçats, dos homes «que ballen sobre l’herba humida, sota la cúpula estrellada. Sobre la pell del tambor. Sota el repicar de les campanes», assenyala el director artístic d’aquesta peça. 

Per a Morau, l’important aquí és «ballar sense els complexos del pes de la tradició en els talons, d’on recollim les llavors del passat, des d’on avancem i construïm els anhels d’aquest present per a així, algun dia, poder enfrontar-nos a les pors i les hienes que ens arribaran del futur». De la mateixa manera insta a «usar la dansa per a comprendre el nostre món i poder retornar-li un crit, potser la ràbia d’una generació que lluita per obrir-se pas en un nou context». 

Suscríbete para seguir leyendo