AE-Agró constata el retorn dels petxinots a la marjal d’Almenara

Un grup de voluntaris sèniors d’Acció Ecologista-Agró van localitzar recentment a la marjal d’Almenara una espècie de bivalve que els experts consideraven havia desaparegut fa anys d’este aiguamoll Ramsar. Es tracta del petxinot (Unio mancus), un mol·lusc que està en perill d’extinció segons el Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades, i que, gràcies a les tasques de gestió i manteniment d’AE-Agró, ha persistit en esta zona humida, presentant una de les poblacions valencianes més importants.

Amenaces

La contaminació de l’aigua, la introducció d’espècies exòtiques invasores, la manca d’un cabal ecològic als rius, la dessecació de les zones humides o el dragat de canals i séquies són algunes de les amenaces que han alimentat la regressió poblacional, en la qual es troben els petxinots (també coneguts com a clòtxines de riu), des del segle passat.

Aquestes circumstàncies van provocar que dels més de 70.000 exemplars que vivien a la marjal d’Almenara al 2008 no quedara cap viu 13 anys després. Aquesta situació crítica sembla haver-se revertit i ha convertit aquest aiguamoll de nou en un dels últims reductes per a l’espècie.

Tasques de manteniment

Les causes de què el petxinot continue trobant un bon hàbitat en l’aiguamoll més gran de la província de Castelló no són producte de l’atzar, sinó que radiquen en les tasques de manteniment i conservació que AE-Agró realitza setmanalment en les més de 60 hectàrees de marjal que custòdia.

De fet, va ser precisament durant el desenvolupament habitual d’aquestos treballs, emmarcats en el conveni de col·laboració que manté l’associació amb la Conselleria, quan els voluntaris sèniors de l’entitat van localitzar petxinots en dos canals diferents de la marjal d’Almenara.

Troballa i previsions

En total, en ambdues àrees que no havien estat prospectades anteriorment es va aconseguit comptabilitzar, amb l’ajuda de tècnics del Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, una gran quantitat d’exemplars vius d’Unio mancus, constituint aquesta nova població de petxinots una de les més grans als aiguamolls valencians, amb una densitat de dos individus/m2. Es tracta d’una troballa molt important, ja que ve marcada per la presència de molts exemplars juvenils, un indicador de què el reclutament és bo i que hi ha esperança que la població, que sembla activa, continue creixent.