A FONDO

Laqvima vere: un missatge d’esperança

Devem estar orgullosos de la nostra Setmana Santa, de les nostres confraries i de les nostres imatges

José Benlloch

José Benlloch

L’historiador israelià Yuval Harari ens parla en Sapiens d’aquelles qüestions que diferencien l’ésser humà de les altres espècies. La conclusió és apassionant i és que la ciència ha arribat al consens que no hi ha cap altra espècie a la Terra que tinga la capacitat de la ficció. Els éssers humans vivim en el passat, en el present i en el futur. Som capaços de somniar, de generar il·lusions, de projectar i crear. Faig aquesta reflexió a compte del que estem a punt de viure la setmana que ve. La Setmana Santa, que a Vila-real tenim declarada d’Interés Turístic Autonòmic, és, sobretot, un missatge d’esperança. Un missatge claríssim d’allò que ens diu Alejandro Sanz en les seues lletres: «Después de la tormenta, siempre llega la calma». Després de l’obscuritat, sempre arribarà la llum.

Aquest missatge d’esperança es produeix, a més a més, en la nostra cultura i en la tradició cristiana coincidint amb la primavera, amb eixe moment en què tot torna brotar. Com la vinya centenària que tinc al maset i que cada hivern pareix que no sobreviurà per a tornar a brotar quan arriba la primavera.

L’ésser humà, que viu en el passat, estressat pel que li ha succeït; en el futur, estressat pel que està per vindre, per tot el que veiem cada dia, la interconnexió, la guerra d’Ucraïna, les dificultats en el món.... Aquest missatge d’esperança que ens porta la Setmana Santa és, doncs, més important que mai.

Devem estar ben orgullosos de la nostra Setmana Santa, de les nostres confraries, la Junta Central, l’espectacularitat de les nostres imatges i de la singularitat d’espectacles genuïnament vila-realencs, únics i singulars com és el Laqvima vere, que tornarem a viure demà dissabte per la nit. Un espectacle que ens permet tres coses: entreteniment; expressió artística i benestar, perquè la ciència també ha acreditat el valor terapèutic de la música; i reflexió en valors. Perquè, al final, la Passió és sofriment i qui no sofreix en la vida. Tots anem a passar dificultats, la felicitat no és perpetua, però no tenim dubtes que val la pena viure la vida. Que sempre la vida s’ha d’obrir camí i aquest és el missatge que ens dóna Jesús en la passió, la mort i la resurrecció. El missatge d’esperança del Laqvima vere.

Un producte únic

Tenim un producte únic del que ens hem de sentir profundament orgullosos. Del seu director, Alfredo Sanz, dels més de 200 professionals implicats, de la direcció artística que enguany assumeix per primera vegada una companyia nostra excepcional com és Xarxa Teatre i Leandre Escamilla, agafant el relleu de Pau Ayet. I orgullosos també del suport que hem rebut per part d’empreses com Porcelanosa, que ha estat des del primer moment ajudant i que ho segueix fent enguany en el marc del seu 50é aniversari, i Facsa, que ens ha ajudat també a què açò no parara quan, per la covid, la guerra i altres dificultats, hem tingut més problemes.

Acabe convidant a tot aquell que no coneix encara aquest magnífic espectacle a què vinga demà per la vesprada a Vila-real, que gaudisca d’una experiència única, d’un missatge d’esperança a través de la música i l’art que no veurà a cap altre lloc del món. Qui ve, repeteix.

Alcalde de Vila-real

Suscríbete para seguir leyendo