Noel Manzanares: «El mòbil ja està vetat a l’escola però a l’aula patim el seu ús inadequat fora»

-residenta de l’Associació de Directores i Directors de Primàaria de Castelló i també de la Comunitat, Noel Manzanares és la directora del colegio Grangel Mascarós de l’Alcora. Reivindica l’educació pública i de qualitat, amb més recursos, millors infraestructures i major consens entre la comunitat educativa, amb l’ alumnat en el centre de les polítiques. Crítica amb el nou decret d’admissió, assenyala el perill de «tornar a aules massificades, escoles d’exclusió o guetos i la supressió de línies als centres públics» d’altres temps.

--Acaba de presentar-se el decret d’admissió, que marca l’inici de la tramitació del curs que ve, què suposa això per a l’organització dels centres d’Infantil i Primària?

--L’ endarreriment en la publicació de la normativa sols implica inconvenients per a l’escola i famílies: dificulta l’organització dels centres en el tancament i inici curs, creant inquietud a les famílies en tramitar les ajudes de menjador en període vacacional per a ells. Un problema afegit és la matrícula sobrevinguda durant setembre i part del mes d’octubre, per casuístiques diferents, principalment per famílies que canvien de domicili. La dificultat de integració social de les escoles dels barris, contrariàment al que es pretén, pot dificultar la possibilitat, a algunes famílies, d’accés al centre educatiu proper al propi domicili degut als criteris d’admissió.

-El conseller d’Educació ha anunciat ja la contrareforma educativa a Castelló i la Comunitat, amb primer, el replanteig de la llei plurilingüe, que deixarà triar la llengua vehicular a les famílies. Ho veu factible per al pròxim curs?

-Les direccions de centres no hem participat d’aquesta proposta de Llei. Com a associació ens haguera agradat treballar coordinadament l’esborrany i haver pogut aportar, des del nostre punt de vista com a agents socials, propostes d’acord amb els problemes i les necessitats de la societat que estem educant. Aquest tipus de reformes no es poden implementar amb presses i d’un any per a un altre, i més quan no hi ha consens ni social ni polític. A més, planteja massa dubtes i incompatibilitats legislatives, tant amb l’Estatut d’Autonomia com amb la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià. Suposa un arraconament de l’ensenyament en valencià en el nostre sistema educatiu.

-Què comporta el retorn del districte únic i la llibertat d'elecció de centre?

-Cada zona olocalitat ha de tindre un tractament diferenciat. La problemàtica és pot donar principalment en les ciutats ja que aquesta mesura facilita la segregació de l’alumnat amb el perill de desmantellar progressivament l’ensenyament públic. Tornarem a tindre aules massificades i a reproduïr d’escoles d’exclusió o guetos i la supressió de línies als centres públics.

-Recentment,s’ha anunciat la gratuïtat de 0-3 anys, que inclou a les ja consolidades aules de dos anys. Què opina d'aquests canvis? I de la inversió que es farà?

-Avança en la línia d’anteriors polítiques educatives d’aconseguir una escola totalment gratuïta. Evidentment caldrà que es realitze la inversió corresponent per a la seua implantació per part de l’administració i fer compatible amb la xarxa privada existent d’escoles infantils, ja que els centres públics no estem preparats per assumir les necessitats d’una escola 0-2 anys de qualitat amb els recursos que disposem.

El distrito único divide a la escuela pública y concertada en Castellón

-Innovació, inclusió, atenció personalitzada, atenció a la diversitat i benestar de l'alumne, són conceptes necessaris en els plans de centre? Algun més?

-A nous temps, noves necessitats. Necessitem tenir una autonomia real de gestió i organització del centre que ens permeta donar la millor resposta amb els els recursos necessaris (tant materials, personals, formatius i també econòmics) per enfrontar les necessitats socials en constant canvi.

-Sense centres sol•licitants aquest curs, està la jornada contínua estancada a Castelló?

-És necessari un replantejament de la normativa. No és justa, no ho ha sigut en tot el temps que ha estat vigent. S’han presentat al llarg del temps moltes queixes, s’han fet moltes propostes, però cap Administración educativa ni l’ha replantejat ni optimitzat. La pròpia normativa no ajuda a demanar-la.

-Fa falta continuar amb el pla Edificant?

.Siga Edificant o altre pla, és necessària la inversió per a l’actualització i/o ampliació de la xarxa pública de centres, és necessària la inversió constant en infraestructures educatives.

-La consecució de lleis educatives, la LOU, la Lloï, la Lomloe, permet fer els canvis previstos en cada etapa fins a la següent llei?

-No són positius per a l’ensenyament públic, se necessita un acord polític i consolidar la normativa. Realment no hi ha cap llei que acabe d’implantar-se totalment, sempre la solapa una de nova. Fa falta un pacte polític estatal en educació.

Educación prohíbe el uso de móviles en colegios e institutos de Castellón

-En els centres, aquest curs, han passat problemàtiques com l'ús dels mòbils. Quin és el seu punt de vista? I la seva experiència?

-Als centres d’Infantil i Primària no tenim aquesta problemàtica, d’ús inadequat dels mòbils, ja que l’alumnat no ve al centre amb el telèfon mòbil però si que patim els efectes d’aquest ús inadequat que es fa fora de l’entorn escolar. Nosaltres, les direccions escolars, som conscients que ens enfrontem amb una problemàtica social que hem abordar amb un pla de xoc preventiu amb la col.laboració de les famílies i coordinat per tots els agents socioeducatius de l’entorn. El Pla Director és un molt bon recurs del qual disposem a les escoles, però caldria ampliar les accions/tallers d’aquest pla a tots els nivells educatius de l’etapa de Primària i en totes les etapes educatives. En educació d’Infantil fer accions sistemàtiques de prevenció amb les famílies perquè cada vegada més estem detectant problemes d’interacció, de comunicació i de convivència per l’ús inapropiat de les pantalles.

-Amb la caiguda de la natalitat a Castelló, es podrien implementar ràtios més baixes, per exemple?

-Cal un replantejament de les ràtios, tant per a la millora de la qualitat educativa com pel manteniment de la xarxa actual de centres educatius, ja que els nous plantejaments educatius poden no afavorir a l’escola pública.

-A nivell de direcció, quines són les principals reivindicacions?

-Anualment organitzem les jornades formatives per a equips directius, que aquest any són a València el 16 i 17 de maig. Allí les recollirem, aquest any sota el títol ‘Lideratge transformacional: Construïnt resiliència i benestar en els equips directius. Serendipia’. 

Suscríbete para seguir leyendo