Com els objectes més quotidians prenen la paraula

Sergio Delicado no sembla tenir límits. Almenys, això és el que molts asseguren. Il·lustració, collage, escultura, pintura... Qualsevol suport li serveix per explicar històries, per transmetre emocions i sensacions. La imatge, com una lectura metafòrica de la vida.

L’artista i il·lustrador protagonitzarà un taller de poesia visual amb la intenció d’aportar recursos creatius i oferir la seua experiència a alumnes per descobrir el poder expressiu dels objectes quotidians. Serà el proper dimecres, 26 d’abril, a la Universitat Jaume I de Castelló.

La poesia visual, segons explica el coordinador d’aquesta activitat, el professor de l’UJI i també artista borrianenc Víctor Meliá de Alba, és una de les disciplines més atractives i eficaces a l’hora de generar imatges sorprenents i seductores, capaços de recombinar la realitat per capturar la nostra atenció. «Un poema visual és, al cap i a la fi, una utopia convertida en imatge», afirma.

PARAULA I IMATGE

Meliá de Alba comenta que la relació entre la paraula i la visualitat no és actual; «Ens podríem remuntar al segle III a.C. i descobrir que alguns poetes grecs ja transformaven els seus poemes en jocs visuals aproximant al que avui coneixem com cal·ligrames». Aquest doble sentit entre la paraula llegida i la paraula vista ha acompanyat a l’art i al disseny durant tot el segle XX, «tal com ja va suggerir René Magritte en la seua obra La trahison des images (La tradició de les imatges) a l’advertir-nos textualment que els nostres ulls ens estan enganyant si veiem una pipa».

Avui, el significat resultant de la combinació de dos o més elements, ja siguin imatges o objectes, ens permet descobrir nous mons a través de jocs metafòrics i irònics que obliguen l’espectador a qüestionar-se la realitat tal com creu percebre-la. Així, la poesia objectual de Joan Brossa, Chema Madoz o fins i tot del mateix Sergio Delicado, ofereix a l’espectador espais onírics pels que deixar-se portar, en què tot és possible i res és el que sembla. «Els objectes es transformen en poetes, s’inventen històries, ens descriuen una vida imaginària o ens parlen del seu propi origen», assegura Víctor Meliá de Alba.