Deia la desapareguda Daša Drndic en la memorable Trieste (Automática): «La Frontera és el territori dels esperits en cerca del seu rostre». Poden considerar-se, les fronteres, terra de ningú, llocs inhòspits en els quals no passa res, ferides profundes i en ocasions obertes, cicatrius massa abruptes. No obstant això, les fronteres poden ser també espais on construir identitats híbrides molt més enriquides i interessants per aquest constant estímul de viure entre dos o més mons, dos o més llengües, dues o més tradicions.

Brian Lopez i Gabriel Sullivan van créixer en Tucson, Arizona, a una hora i quart de la frontera mexicana, concretament a unes 68 milles de distància. Aquesta proximitat, que d’una manera històrica seria encara major —sabem que La Mesilla, com es coneix a la zona actual sud d’Arizona i el sud-oest de Nou Mèxic, va ser comprada a Mèxic pels Estats Units en un tractat signat entre el president estatunidenc Franklin Pierce i el governant mexicà Antonio López de Santa Ana en 1853—, ha impregnat la seua manera de veure i entendre la música. El seu genotip és mestís i «la seua música reflexa tot aquest ambient que existeix als carrers de la seua ciutat», com ens expliquen des del SONS Castelló.

Qui són Brian Lopez i Gabriel Sullivan? Tots dos són els líders de XIXA, un projecte musical lligat als Giant Sand del gran Howe Gelb, si bé han format part en directe de bandes com Calexico o acompanyant a artistes com Bob Dylan o Alice Cooper. El bagatge de tots dos sobre l’escenari és, com bé remarquen des del SONS, «extraordinari i aquí és on XIXA són tremendament efectius i atrevits, amb una posada en escena aclaparadora».

Gràcies una vegada més al Cicle de Músiques Independents de Castelló, tindrem oportunitat de submergir-nos en aquest univers híbrid o mestís que resulta, ja ho avanço, hipnòtic. La música de XIXA és difícil de descriure amb tot just tres o quatre adjectius, la veritat. «Sona a desert, sona a frontera, les seues guitarres són àrides, però el seu ritme el porta el vent del sud i aquí es cola la cumbia aportant aquesta cadència ballable que fa tan única la proposta», ens expliquen des del SONS Castelló.

El 28 d’octubre, a partir de les 20.00 hores, el Teatre del Raval de Castelló es convertirà en un improvisat western retro futurista gràcies a la música d’aquest conjunt que parla un idioma propi basat en el misticisme, la màgia i el mateix desert.