Xoel López, el triomf del corredor de fons de l’indie

Dins del pintoresc ecosistema de la música indie nacional habiten artistes de molt diferents espècies. Una d’elles és la dels maratonians, autèntics corredors de fons que acumulen dècades de treball en la carretera i amb un talent que aconsegueix aglutinar a seguidors ja veterans i a les noves joventuts festivaleres.

En aquest estrat conviuen solistes i bandes com La Habitación Roja, Sidonie, Second, Dorian o Zahara. Sempre estan. Conviuen amb les modes, estan experimentats en tots els escenaris i porten incomptables discos en les seues motxilles, on guarden també el respecte de tot el gremi. Un dels membres més il·lustres d’aquesta categoria (mai més ben dit) és el gallec Xoel López, un tot terreny de la música i un explorador incansable de nous sons.

El 27 de març arribarà a Castelló per a presentar el seu nou treball: Si mi rayo te alcanzara, un àlbum compost abans de l’arribada de la covid-19 i els temes del qual seran el cos central de l’actuació que es desenvoluparà a l’Auditori de la capital de la Plana. Les entrades, dins del cicle Un món de músiques, ja estan esgotades.

Amb un tracte en el cara a cara exquisit, Xoel respon a les preguntes de Mediterráneo amb un estat d’ànim esperançat i il·lusionat davant la gira que li està permetent traslladar el seu art a públic de tota Espanya: «En aquesta nova normalitat que ens ha deixat el coronavirus, els músics hem de posar molt de la nostra part per a tocar. En el nostre cas hem hagut de triar entre presentar el disc com volíem o adaptar-nos, i això últim és el que hem fet».

Lluita i supervivència

«Hui dia cada concert és un món, ja que comporta el doble de preparatius per a la meitat de beneficis, però tinc una vena lluitadora i de supervivent i això és el que ha prevalgut per a tornar a la carretera i continuar tocant en aforaments molt més reduïts que abans», revela Xoel, que reconeix que és «un animal d’escenari» i que «necessite sí o sí els directes, més enllà de l’esforç o del rendiment econòmic, que és mínim, l’important i el que alimenta la meua ànima és eixir a fer el que més m’agrada».

I el públic està agraint l’aposta del gallec per les actuacions en viu amb repetits sold outs allí on arriba el seu recital, compost aquesta vegada per sis músics en l’escenari: «La idea inicial és que fórem huit, però ja arribarà el moment en què reprenguem la proposta inicial; tinc uns companys que són molt especials, carregats de motivació i entusiasme, i estic molt satisfet del resultat final, perquè és un espectacle molt interessant per als actuals temps pandèmics, en la qual conviuen temes del nou disc i d’altres treballs»

Preguntat sobre el seu estatus dins de l‘indie, Xoel agraeix que «aquesta etapa tan complexa per als artistes m’haja arribat amb la solidesa i el pòsit d’una carrera ja consolidada; el meu públic no és massiu, però sí molt fidel». «Estic còmode en aquest punt mitjà de la indústria», reconeix.

Records de la sala Ricoamor de Castelló

Al llarg de les seues dues dècades de trajectòria, tant com Xoel com amb el segell Deluxe, el corunyés coneix molt bé els escenaris i els festivals de Castelló. I confessa haver viscut nits úniques, per exemple, a la capital de la Plana: «Recorde una nit mítica fa 23 anys després de tocar a la sala Ricoamor, quan jo estava començant en el món i el vaig passar en gran, en companyia de Santi Campos». «Els bons temps en la música i en la vida tornaran, només hem d’aguantar uns mesos més», afig.