Bibiana Collado: "Vivim un clar retrocés en igualtat de gènere"

De la borrianenca Bibiana Collado ja sabíem que era una extraordinària poeta, però amb Yeguas exhaustas, que es troba a les llibreries des de l’1 de febrer, ha demostrat que la novel·la se li dona igual de bé, sense deixar el to líric ni els temes claus de la seua obra, com les desigualtats de gènere i de classe.

D’aquest salt a la narrativa l’autora explica que «les fronteres entre tipus d’escriptura cada vegada existeixen menys i a qui li agrada escriure, com a mi, li agrada escriure qualsevol tipus de cosa». Yeguas exhaustas sorgeix així de «la necessitat d’explorar en prosa a veure on era capaç d’arribar en una sèrie de temes que ja havia tractat en el meu treball acadèmic, però sempre amb eixa terminologia específica i del que ara volia parlar des d’una perspectiva més literària, amb eixe llenguatge especial que em permet abordar millor les qüestions».

Uns temes que són principalment «una reflexió de classe i gènere sobre l’entrada en el circuit cultural». L’escriptora recorda que «en tots els meus llibres està present l’origen social i ara volia parlar de com la classe social de la qual venim segueix sent determinant en el món en el que ens movem i dificulta la inserció laboral».

I és que Collado té clar que «en aquesta Espanya que es suposa moderníssima, ser dona i de classe social baixa encara ens condiciona doblement i fa difícil el nostre accés a determinades esferes».

Desigualtat

Una situació que considera que està lluny de millorar. «Soc optimista en altres coses, crec en la joventut i en les xarxes socials, però en igualtat de gènere hi ha una falsa idea de la dona que no és real i en àmbits com l’universitari segueixen ocurrint moltes coses que no haurien d’ocórrer i que han de ser denunciades». Però per a Collado «el pitjor és eixa sensació de cansament que està emergint respecte a les peticions de gènere, com si haguerem aconseguit ja totes les nostres demandes quan quasi no hi ha avanços reals». No té dubte, doncs, de que «la situació actual és aterridora, fins i tot pitjor que en la història més recent, vivim un clar retrocés».

L’autora parla des de l’experiència personal, en una història en la qual no semblen haver canviat moltes cosses des de la vida d’una mare, amb els dits rígids per triar taronges en un magatzem, a la d’una filla, també amb els dits rígids de teclejar tesis i mil treballs acadèmics, dues mostres d’un rosari de dones que s’han quedat sense forces, situacions individuals i alhora col·lectives.

Ficció

Autora i protagonista es confonen. Sobre això, Collado explica que «quan escric, i em passa també amb la poesia, utilitze parts de la meua vida, de la meua experiència, però també ho ficcionalitze. Aquesta novel·la té molt d’ancoratge en la realitat, és radicalment real, però a la vegada és literatura, és un llibre de ficció».

De fet, assegura que no ha escrit Yeguas exhaustas per a exorcitzar el passat. «No m’agrada l’escriptura, digam, terapèutica, però sí he escrit aquest llibre amb la voluntat de compartir coses amb el lector, parlar del que ens passa en aquest món en el que vivim, reflexionar junts, per això hi ha molta oralitat, i tot i que el llibre és prou canyer, també hi ha moments tendres i divertits, passatges amb els quals tracte d’emocionar».

Recepció

Tot i que el llibre acaba d’iniciar el seu camí entre el públic, l’autora creu que no ha pogut començar millor. «Estic molt contenta, fins i tot abans de l’1 de febrer, que era quan arribava a les llibreries, m’han cridat moltes llibreteres per a dir-me que estan emocionades, amb comentaris molt positius. Tinc la sensació que és un llibre que et pega un pessiguet dintre teu quan el lliges, és de lectura àgil i impregna molt al lector amb tot el que conta».

Un lector amb el que es trobarà en les presentacions del llibre que tindran lloc a València el 18 de febrer; a Castelló el 28 en l’Àmbit Cultural d’El Corte Inglés de la mà de Rosario Raro, i el 3 de març a la llibreria Noviembre de Benicàssim.

Continuïtat

Als lectors que s’apropen a aquesta novel·la després d’haver gaudit amb la seua poesia, Bibiana els diria que aquest treball «mostra temes que ja apuntava en els meus poemes, sobretot en l’últim poemari, Violencia, i també en El recelo del agua, és la continuïtat natural d’eixos llibres, del que palpitava en aquells versos». També assegura que «com a novel·lista soc un poc tramposa, m’ha eixit una prosa un poc lírica, com ens acostuma a passar als narradors que venim de la poesia, ho acabes impregnant tot de l’ofici de poeta».

Per acabar, deixa la porta oberta a noves aventures en prosa. «La poesia sempre està ahí, és el que em dona continuïtat, però vaig fent altres coses i l’experiència amb la narrativa ha sigut molt gratificant, així que potser torne a ella».o estarem esperant.

Suscríbete para seguir leyendo