Els flamencs poblen els aiguamolls de la Plana Baixa

L’estampida general de la població a les zones naturals, durant la pasada Paqua pandèmica, ha tingut la tònica general en tota la província i, especialment, en la marjal de la comarca de la Plana Baixa.

Durant les passejades, veïns i visitants han pogut gaudir d’un "espectacle inèdit en aquest espai, les marjals inundades per una explosió de vida silvestre increïble», assenyala el representant d’Acció Ecologista Agró, Enric Amer.

Explosió de vida

Junt a les primeres cries de collverds i de fotges; junt als primers nius de camallongues i l’arribada des d’Àfrica dels primers fumarells i carregades, han pogut "gaudir de la presència de centenars de flamencs que ens acompanyen enguany", destaca Enric Amer.

Les primeres agrupacions d’aquest ocell es van concentrar a l’eixugo de l’arrosar del Pas Llarg, en Xilxes, i es van traslladar al eixugó dels melonars del Reialenc i la Closa de Benavites, al sud, per a finalment relaxar-se, durant les jornades de celebració de Pasqua i Sant Vicent, en els lluents primaverals de la finca del Molí de Baix de la Llosa, en la reserva Agro-Fundem de la Palafanga i els amagats lluents al sud del camí de magraners, prop del Trepitge i Calamox, en Almenara.

Períodes d'estància

El motiu de l’estància dels flamencs es que "han trobat espai on menjar, companyia (un poc sorollosa però pacífica) i una primavera amb una climatologia adequada a les seues necessitats. Si tot continua com fins ara és molt possible que es queden unes setmanes més, fins que els adults busquen les colònies de reproducció. Aquests exemplars tornaran a finals de l’estiu amb els juvenils, que ja recorden les seues primeres excursions, realitzades entre la Camarga i Mauritània". 

Característiques

Els flamencs són ocells molt esvelts, d’entre 80 cm i 1,40 m de llarg, amb potes i coll molt llargs. Necessiten grans extensions d’aigua poc profunda, normalment salina, salobre o alcalina, des del nivell de la mar fins als 5.000 msnm, motiu pel qual solen triar els aiguamolls per a les seues estades. Es troben en tots els continents i s’alimenten mitjançant filtració. La seua dieta es compon de matèria vegetal, plantes i herbes aquàtiques i xicotets organismes vius, peixos diminuts, mol·luscos, crustacis i insectes. Aquesta espècie nia colonialment i posa els seus ous en monticles de fang, al costat del fang. La seua posada es compon d’un sol ou blanquinós i les cries ixen de l’ou amb el plomatge blanc, però les plomes de l’adult són de color rosa lluminós a roig.