Qui ens havia de dir que, a la fi, el teletreball arribaria a la nostra empresa o a l’administració pública o que les reunions durarien més que el desplaçament que fem cada dia per arribar-hi? Hem tingut la capacitat de flexibilitzar el nostre horari laboral, i tot, demostrant que podem fer igual o millor la nostra feina. Aquesta greu crisi sanitària ens ha demostrat que no estàvem del tot preparats, a pesar de les infinites possibilitats de la digitalització. Sonava bé com eslògan però hem hagut de córrer tant les administracions públiques com les empreses privades per adaptar-nos en temps rècord i no deixar sense activitat les nostres organitzacions.
La por al canvi és normal, forma part de l’ésser humà i també de les organitzacions i empreses. Perquè, què serien les empreses sense les persones que hi són? L’Estat d’Alarma ens ha donat l’oportunitat de reflexionar i analitzar el pas que hem hagut de fer per no caure. Aquesta pandèmia mundial ha evidenciat que moltes de les propostes de les agendes progressistes anaven ben encaminades.
La indústria del nostre clúster ceràmic ha demostrat que podem avançar molt en el que acabe d’assenyalar i que haurem de repensar-nos quan acabe tot. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors productius, Comerç i Treball hem fet saber al sector que entenem les seues necessitats, que no poden aturar la producció en un dia ni que tampoc poden deixar sense servir la seua clientela d’arreu del món. Hem sigut flexibles perquè entenem la complexitat del problema: hi ha molts llocs de treball i gran part de l’economia d’una província en joc. Els envie el meu suport en aquests moments i els convide a què, quan tot passe, ells tampoc tinguen por a continuar amb els passos donats.
*Directora General d’Internacionalització
