Quan no teníem por

No fa molt, en el ple de Les Corts Valencianes, un portaveu de Vox va dir que ells no li tenien por ni a res ni a ningú, i m’alegre per ells perquè no hi ha major infern que viure amb por, o cosa que és el mateix: no ser lliure, perquè la por et reclou.

Per desgràcia tots no poden dir el mateix, perquè la conseqüència de blanquejar discursos fòbics del feixisme és que diferents col·lectius, persones LGTBIQ, persones nouvingudes, i les dones, entre altres, no es senten lliures com abans perquè la por avança coartant la llibertat. Lliures? Llibertat? Quan sent parlar de llibertat a la dreta i a l’extrema dreta em preocupa i molt, per què? Perquè les seues polítiques van dirigides al fet que només alguns puguen ser lliures; de veritat pot ser lliure qui té por de ser perseguit per la seua condició? No.

Energúmens

L’extrema dreta ha donat ales a tots aquests energúmens, covards, fanfarrons, analfabets emocionals i socials que se senten amb el dret d’insultar i perseguir els que ells consideren diferents pel seu color, la seua tendència sexual, el seu gènere o la seua ideologia. Però quina societat estem cultivant? No tot val per estar assegut en un escó o per estar de pseudotertulià justificant, encoratjant i blanquejant el feixisme.

Afortunadament, la vida és cíclica, per això estic convençuda que eixes butxaques plenes i satisfetes acabaran en el rebost de la memòria i sols seran passat, però quedarà el sofriment, l’infern i la por de milers de persones: eixa por carcellera.

Aquesta marabunta feixista s’ha apoderat dels nostres sentiments, de les nostres banderes i de la nostra llibertat, per això o combatem (sempre sense violència) o ens rendim, i rendir-se: mai.

Diputada del PSPV-PSOE per Castelló a Les Corts

Suscríbete para seguir leyendo