Cuantificació de l’acció política

Fa ja alguns anys, en una discussió acadèmica a propòsit de l’aporia de Zenón--ja saben Aquiles el dels peus lleugers mai alcançarà a la lenta tortuga-- , defensava la posició ontològica o filosòfica enfront de una pura explicació quantitativa o matemàtica i deia. «La visió científica té a la seua base una sèrie de supòsits ontològics i epistemològics previs, segons els quals tan sols és veritat allò que pot ser expressat matemàticament i sols tenen sentit aquelles lleis i relacions que poden ser quantificades o dutes a relacions numèriques. Eixa és l’ontologia quantitatiu-matemàtica social i històricament predominant en la nostra cultura des de l’adveniment de la Modernitat. I eixa forma d’entendre Ser i Veritat és posterior als grecs (...). Les nostres solucions que són solucions científiques, són diferents de les respostes greges: «no científiques» «poètiques» o com vulguem dir, però tan sols des de supòsits ontològics moderns podem dir que siguen menys verdaders o que ells estaven en l’error i nosaltres en la veritat».

No sé si la meua defensa dels grecs resultava molt convincent, però en tot cas la visió quantitatiu-matemàtica és, la predominant i quan arriben aquests temps, temps de pressupostos, es fa encara més predominant i a la meua ment, ment d’un professor de filosofia reconvertit en president de la Diputació, se li representa la quantificació de la realitat, del Ser - que diria Aristòtil - propi de la contemporaneïtat i - què volen que es diga -, no m’acabe d’agradar, però el factum està aquí i els fets són els fets.

Els pressupostos sintetitzen la quantificació de l’acció política. Cal dur a números, a quantitats l’estratègia política. Inclòs podríem adaptar la dita popular: «Dis-me quin pressupost tens i et diré qui eres». És un criteri clar de jerarquització de ministeris, conselleries i altres administracions públiques. Marquen diferències. La Generalitat té un pressupost de 28.438 milions d’euros i la Diputació de Castelló de 188,2 milions, també l’ajuntament de Castelló el té major 195,8 milions. En tot cas, el nostre, el de la Diputació és el major de la seua història i suposa un augment del 31,4% respecte al de 2019, el darrer presentat per l’anterior administració. No ha sigut fàcil de quadrar. El capítol de personal, que augmenta considerablement, 3.000.000 d’euros e inclou una partida per al desenvolupament de la carrera professional i l’augment de la despesa energètica i la inflació, que repercuteix en diversos contractes de manteniment, no ho han ficat fàcil. Al nostre entendre, la seua principal característica és que vol ser motor, dinamitzador de l’activitat econòmica per fer front a les dificultats de tota mena que es continuen presentant. Si hem tingut pestes (covid-19), tempestes (Glòria, Filomena), guerres (la d’Ucraïna), ara se’ns presenta la crisi energètica i la inflació. Com a resposta, els ajuntaments han d’estar vius i actius ajudant al seu veïnat i la Diputació ajudant als ajuntaments.

A l’hora d’abordar les grans xifres del pressupost 2023 hem de parlar de quatre grans eixos: 34 milions d’euros per a Més municipalisme, 92 milions d’euros per a Més ciutadania, 25 milions d’euros per a ás creixement i 26,3 milions d’euros per a més sostenibilitat. I és que en la planificació pressupostària de l’equip de govern progressista, que configuren el PSPV-PSOE i Compromís, l’aposta pel municipalisme, la protecció de la ciutadania, la sostenibilitat i el creixement econòmic són cabdals en la determinació de l’acció de govern. En més municipalisme la continuïtat del Fons de Cooperació Local és determinant, els ajuntaments de la província, de manera objectiva, transparent, sense convenis, ni discriminacions rebran 21 milions d’euros. És un fons incondicionat per als ajuntaments, una eina inestimable de finançament local que desenvolupa la majoria d’edat de cada municipi, cadascú decideix en què gastar-los i ho fan sense traves burocràtiques, ni posteriors justificacions. Resulta difícil entendre perquè la Diputació d’Alacant amb el suport del partit conservador batalla contra el Fons de Cooperació i actue via judicial per a eliminar-lo. Podrien fer l’exercici democràtic de preguntar als seus alcaldes i alcaldesses a veure que pensen del Fons. Sobretot per als pobles menuts del nostre interior és un recurs molt apreciat que permet fer front a la despesa corrent. A parer nostre, el més municipalisme s’interpreta des del Fons de Cooperació.

President de la Diputació

Suscríbete para seguir leyendo