Tasca feta i molt per fer

Fa un any encetàvem un 2022 amb l’esperança de deixar enrere el maldecap de la pandèmia, per allò d’haver-nos acostumat a conviure amb ella, i amb la il·lusió de gaudir un any de normalitat. Aquesta poc ens va durar, el 24 de febrer Putin acabava amb ella situant-nos en una nova conjuntura econòmica i aguditzant tensions polítiques internacionals. Al cap tenim dos dels efectes més comentats d’aquesta guerra, la inflació desbocada i l’elevat cost de l’energia. 

Gràcies a la concertació social, destacar l’acord de pensions firmat a finals de 2021 que les ha revaloritzat un 8,5% per a aquest 2023, minimitzant la pèrdua de poder adquisitiu de qui les rep; o l’augment del SMI a 14.000€ anuals, 1.000€ al mes en 14 pagues; o la reforma laboral, que ha estabilitzat l’ocupació en afavorir la contractació indefinida per davant de la temporal i ha restaurat la prevalença dels convenis col·lectius sectorials per sobre dels d’empresa

Però encara són moltes les reivindicacions pendents. Cal pujar el SMI per cobrir, com a mínim, la inflació mitjana de 2022, açò és entre 1.080 i 1.100 euros per a aquest any. No oblidem que els aliments han augmentat un 15% i els quasi 2 milions de persones que perceben aquest salari no es poden permetre cap minva del seu poder adquisitiu. Altra negociació urgent és la segona fase de l’acord de pensions al voltant de les mesures a implementar per millorar els ingressos de la Seguretat Social segons les recomanacions del Pacte de Toledo, i no com la mesura que vol incorporar el ministre Escrivà d’augment dels anys cotitzats per al seu càlcul, mesura que des de CCOO no veiem necessària. Seguim sense renunciar al pacte de rendes malgrat que la CEOE n’és reticent i que el Govern tampoc està per ajudar. Urgeix implementar mesures de control dels preus, sobretot dels productes de primera necessitat, és indignant que les grans cadenes de distribució tinguen enormes marges de beneficis en aprofitar-se de la conjuntura actual del mercat mentre hi ha persones que no poden cobrir les seues necessitats bàsiques. I no podem deixar d’exigir responsabilitat empresarial. Demanem a les patronals el desbloqueig de l’AENC (Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva) o continuarem amb l’estratègia de mobilitzacions salari o conflicte doncs no podem permetre que la classe treballadora continue sent de nou la pagana de la crisi. Cal un acord que contemple un augment salarial suficient i lligat a clàusules de revisió segons l’evolució dels preus i si cal també adaptats a les realitats de cada sector.

Per res ens oblidem d’allò que venim defensant de sempre, uns serveis socials universals i de qualitat. A ningú se li escapa que aquests han patit un deteriorament progressiu que cal revertir. Darrerament hem escoltat queixes sobre la dolenta atenció que ofereix la Seguretat Social, la Sanitat, la Dependència, etc. I la falta de personal en moltes administracions. Doncs bé, des de l’àrea pública de CCOO ens hem mobilitzat i continuem treballant per enfortir i millorar aquests serveis públics que són pilar fonamental de l’estat social. Som conscients que algunes competències d’aquestes estan transferides a les autonomies i per això ens hem mobilitzat dins de la Plataforma pel Finançament Just doncs l’infrafinançament és culpable de moltes de les mancances que patim com ciutadans del País Valencià.

Vull baixar a la província de Castelló, on per fi hem aconseguit firmar convenis col·lectius enquistats coma el d’Hostaleria, el de Transport i el de Neteja i també el de Collidors i el del Taulell per a 2022, aquests dos autonòmics però amb molta afectació a Castelló. Negociar un conveni col·lectiu no és tasca fàcil i firmar-lo sol situar-te en una tessitura de contradiccions doncs és habitual haver de cedir en alguna reivindicació, açò val per ambdues parts. Enhorabona per totes les persones que ho han fet possible. Insistir en la necessitat d’ajudes a la ceràmica i a l’activació per del mecanisme RED, és important per a la nostra província alhora que hem d’anar buscant alternatives al gas i repensar el model productiu. I no puc deixar de fer esment a la importància de la prevenció i la seguretat i salut al treball per l’augment de la sinistralitat i la escassa importància que se li dóna des de moltes empreses. També desitjar que aconseguim en 2023 les màximes millores per la classe treballadora i per tota la societat i que millorem en un món sense violències, sense guerres, sense cap més assassinat masclista, sense violència vicària... Ni una menys.

Molt bon any per a totes les persones.

*Secretari general CS CCOO PV Comarques del Nord

Suscríbete para seguir leyendo