Canviar per a continuar

Fa unes setmanes, la vicepresidenta Mas, en un acte a Alacant, va posar en l’agenda política una qüestió que ja fa molt de temps és matèria de debat i opinió, en diferents fòrums polítics. Tant dins dels partits que configurem el govern Botànic, com en cenacles amb periodistes: Com hauria de ser l’arquitectura d’un tercer govern de coalició?

Deia la vicepresidenta que caldrà parlar d’un nou repartiment de conselleries, també per evitar que es consolide el perillós concepte de «les nostres conselleries», que ja forma part del llenguatge quotidià. I també va afirmar una altra obvietat, sobre la que amb freqüència, s’hi passa de puntetes, i que crec que és importantíssima, el funcionament del mestissatge.

El mestissatge no ha funcionat igual a tot arreu. I això és cert i evident. En algunes conselleries ha estat un maldecap. Hi ha qui ha negat fins i tot la signatura a alts càrrecs de la seua Conselleria, perquè eren d’un altre partit. En altres, la rotació ha estat permanent, perquè la col·laboració era nul·la, la cooperació inexistent, i la confiança no existia. S’han donat casos de reunions on es convoca només als alts càrrecs del partit predominant en l’estructura. Agendes ocultes on no figuren presències i accions per por que el soci en siga coneixedor. Fins i tot intromissió competencial. Deslleialtats.

La meua experiència personal, en canvi, és molt positiva. També s’ha de dir. Supose que això ho fan les persones, però també el model de lideratge. I personalment em decante per mantenir el mestissatge, i millorar-lo on calga. Però em sembla una fórmula ideal per evitar compartiments estancs, sempre que deixe de passar el que es relata al paràgraf anterior. En tot cas, em sume al plantejament de la vicepresidenta i vaig més enllà. No és suficient amb intercanviar conselleries, que seria bo per se, cal repensar tota l’arquitectura.i ha macroconselleries i microconselleries. No en diré més.

Hi ha duplicitats, i això és una cosa a corregir, perquè sovint, les duplicitats són el resultat de decisions de Palau, a bou passat, quan ja s’ha organitzat el govern i les competències, creant Agències i Comissionats, que no figuraven en cap acord, i que engreixen l’administració amb més càrrecs que funcionaris, mentre en paral·lel, desequilibren els acords botànics. Podria ser més clar, però no cal. A mi se m’entén tot quan parle.

També hi ha organismes que gestionen més pressupost que algunes conselleries, però no tenen entre les seues competències els instruments necessaris perquè les seues polítiques tinguen èxit. És com si als jardiners se’ls diu que «cal que neixin flors a cada instant», però la regadora, la lligona i les llavors, les té una altra conselleria, i les reparteix segons el seu criteri, que no sempre té relació amb les flors.

I potser hi ha alguna conselleria, que tenia sentit al primer Botànic, perquè calia impulsar canvis legislatius, però un cop posats estos en marxa, s’hauria de diluir en caps de departament a cada conselleria, o a molt estirar, en direccions generals.

En definitiva, canviar per a continuar. «Si vogliamo che tutto rimanga com’è, bisogna che tutto cambi» que Giuseppe Tomasi di Lampedusa posà en boca de Tancredi a El Gattopardo. El segon Botànic no ha estat com el primer, i el tercer, ha de ser diferent dels altres dos. I això es cuina a foc lent. Som-hi.

Secretari autonòmic d’Ocupació i director general del Labora

Suscríbete para seguir leyendo