Foc enemic

Assistim els últims dies a una desgràcia a l’Alt Millars de la qual ens costarà recuperar-nos. El foc és una cosa que no volem ningú ni desitgem. Ara és el moment de l’oportunisme demagògic. Aquell que acusa en la terra encara calenta de no fer res a les administracions, de no mobilitzar al personal necessari... el foc enemic que no ajuda, no busca solucions i només fa soroll. Òbviament, una cosa ens deixa per fer perquè no hem pogut evitar aquesta desgràcia.

El foc s’apaga a l’hivern. Aquesta afirmació és una veritat com un temple. Cal fomentar la neteja de vials, camins, ermites, etcètera. Des de compromís treballarem per donar-li una continuïtat i estabilitat laboral a eixes brigades de mitigació que tanta feina fan i dotar les de tot el material necessari.

No és fàcil. Els ajuntaments ens trobem amb la dificultat de no poder treballar segons quines terres perquè no tenim l’autorització dels propietaris, siga per voluntat pròpia o per desconeixement del mateix propietari, ja que poden ser hereus que ja no viuen al terreny. Així els bancals estan abandonats proliferant lliurement el que després donarà vida al foc.

No ens enganyem. L’ajuntament només està fent la feina que feien eixos antics veïns i propietaris quan treballàvem la terra.

Cabres netegen la muntanya

Fa poc vam conéixer l’experiència del grup de govern de compromís a Gandia nomenada «ramat de foc», una cosa tan «innovador» com que cabres netegen la muntanya per evitar la propagació del foc. Una vegada més reproduïm la feina del pastor que ja no hi és.

Ens hem adonat que pel bé de tots els pastors seran necessàriament un treballador públic com ara el bomber o el metge.

Això ens ha de fer reflexionar sobre les conseqüències del despoblament, un perill per a la subsistència del poble, però també per a la mateixa natura, empitjorat per les condicions que porta el canvi climàtic.

Alcalde de Xodos

Suscríbete para seguir leyendo