Esmorzar

Tota persona valenciana nascuda ací o vinguda de fora, sap que l’esmorzar és cosa sagrada, a les nostres terres. Arreu, la gent no sap massa quina cosa és això de menjar, un àpat relativament lleuger però divertit, a mitjan camí entre el desdejuni i el dinar.

És un ritual que com tots els rituals no necessita massa explicació. Es celebra i prou. Una persona s’hi adhereix per voluntat pròpia sabent que fer-ho implica uns tics determinats, unes cerimònies concretes i, finalment, en general, molta conversa.

Ací entrem en el punt clau, la biga mestra que aguanta la nostra societat.

Per a esmorzar generalment es sol acudir a un bar, cafeteria o local similar on es puga menjar un bon entrepà, amb vinet o cervesa i beure un café. El lector i la lectora hi podrà afegir, modificar o argumentar que les varietats de l’esmorzar són tan infinites com els caràcters de la gent que habitem aquest espai valencià.

Naturalment, tot l’entramat de l’esmorzar es realitza en funció del grup social que duga endavant el ritual. Que no és el mateix si un grup de jubilats, com on jo mateix, que acudesc els divendres a un bar determinat, com ho puga fer el treballador, de feina física, que ho farà en el bar del costat on hi penca. I què, possiblement s’acontente amb una cervesa i una rua lleugera. O la secretaria que ix a fumar corrents, mig d’amagat, i es pren una torrada amb tomata i oli per allò de menjar saludable.

Baix una morera

El treballador ambulant, aquell que cada dia pot realitzar la seua feina en un lloc diferent tal vegada no va a una cafeteria per a prendre’s un café. Sinó que es porta el seu avio des de casa i baix una morera, assegut en el banc d’un parc, menja com un deu.

Però celebrant cadascú aquest ritual en la forma que siga o puga, cal no oblidar l’esperit que hi ha al darrere de la seua realització. I és el d’aquell Beatus ille... dels antics. Sí, del plaer de compartir amb la gent amiga i propera la idea del benestar, allunyades per un moment les preocupacions més immediates. I aprofitar la pau social i l’existència del dia a dia.

Cal ser conscient que és amb aquestes petites coses, com va dir Cèsar, amb les que construïm un imperi de benestar on vivim entre la gent.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo