L’amor a Déu es bàsic i prioritari

Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi»: aquesta contundent afirmació de Jesús cal entendre-la bé per evitar l’errònia impressió de què està menyspreant l’amor a la família. Tot al contrari!

Jesús no presenta cap contraposició disjuntiva entre l’amor a Ell i l’amor a la família sinó que, reconeixent l’amor als pares i fills com un valor altíssim, diu que l’amor a Déu ha de ser encara més gran.

La precedència radical de l‘amor al Senyor s’expressa amb un paral·lelisme comparatiu de superioritat que es recolza en l’alta valoració de l’amor familiar. Només quan l’amor als pares i fills és viscut en grau alt, l’exigència d’estimar Déu encara més esdevé criteri noble perquè, en comptes de perjudicar l’amor familiar, el potencia, l’exigeix i l’afavoreix. De fet l’exigència arrela en la mateixa professió de fe expressada en la pregària de l’ESCOLTA, Israel dins la 2ª al·locució exhortativa de Moisès i que el jueu pietós resa cada dia a les hores de la pregària: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces» (Dt 6,4s).

Les condicions que han d’adornar l’amor al Senyor Déu evidencien que no es pot tractar d’un amor qualsevol. El precepte de l’amor al Senyor Déu amb aquesta preeminència té el seu fonament en la unicitat del Senyor Déu: si només Ell és Déu de debò, ningú més pot merèixer un amor com el que Ell mereix de nosaltres.

Aquest amor excels a Déu no es excloent envers altres realitats dignes de ser estimades sinó que, per ser un amor fontal, reclama l’obediència als seus preceptes. «Als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, Jo el Senyor mantinc el meu amor durant un miler de generacions» (Ex 20,6). Res no ens pot servir de pretext per a justificar la infidelitat a Déu. Qui fa de l’amor als pares o als fills una excusa per allunyar-se dels camins de Déu no només s’està apartant de l’amor a Déu sinó que arrisca l’autèntic amor a la família.

Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo