L’excusa de l’amnistia

La usurpació del poder usant la violència política, la coacció o la vulneració de la legalitat institucional s’anomene colp d’estat. Sempre liderat per dirigents polítics o funcionaris, suportats per interessos econòmics, i part de les forces d’ordre públic i militars, te per objectiu aconseguir el poder i perpetuar-se en ell. La història d’Espanya és un continu camí sembrat de colps d’estat. Precedits d’inestabilitat social, provocada, i bressolada per partits polítics d’extrema dreta i militars, que els serveis d’excusa. Elements que és mouen per consignes inamovibles i innegociables, l’odi i la pròpia incompetència. Som un país que arrossega una motxilla carregada de l’experiència d’un passat fastigós i pesat, ple des de temps immemorials de colps d’estat que no ens deixen remuntar en democràcia. On encara avui, el silenci còmplice i alentidor d’alguns partits i dirigents polítics i els seus seguidors és aclaparador davant de la violència mostrada en manifestacions contra partits polítics de signe contrari o tot allò que diferisca del seu criteri.

En una ocasió, als Estats Units es jugava un partit de l’Open entre el tennista alemany Alexander Zverev i l’italià Jannik Sinner. Zverev tenia la pilota i estava a punt de servir quan va escoltar a un individu del públic cridar: «Deutschland über alles!» (Alemanya per sobre de tot!). Alguna cosa pareguda a «todo por la patria» que encara perdura per aquí. Era la primera frase de l’antic himne d’Alemanya eliminada per la seva identificació amb el nazisme. Zverev, dirigint-se a l’àrbitre, li manifestà que era inacceptable i l’àrbitre, dirigint-se al públic, pregunta qui ho havia dit. El van assenyalar, i el van expulsar. Ací, a Espanya, possiblement, seria el tennista el que hauria d’abandonar la pista seguit d’insults i amenaces.

Exhibició de simbologia

Aquí pel contrari, a les manifestacions convocades per Vox i encoratjades pel PP, hi ha una exhibició de simbologia, un mercat dominical, on descollen expressions nazis com la salutació, les cançons i les senyeres franquistes. Per oferir noves glories a Espanya, agredeixen als policies que els impedeixen el pas per raons d’orde públic i seguretat de persones i bens. Els dirigents presents, tots del mateix partit, demanat descaradament a les forces de seguretat que desobeïsquen els seus comandaments, donen carta de legalitat a la violència expressada. I ningú diu res. Si aquesta acció es portara a efecte, seria el principi del fi de la democràcia. És eixa la pretensió? Si és així, és clarament una invitació a fer una assonada militar, un colp d’estat.

Un país com cal, possiblement il·legalitzaria als promotors dels aldarulls. Vist que les seues activitats pretenen vulnerar els principis constitucionals, i mitjançant la violència,deteriorar, destruir o eliminar el sistema democràtic de llibertats: les queixes sobre l’amnistia per a eixos polítics, tan sols és una excusa.