Enèrgica i vitalista, encara que hi ha qui diria que una mica accelerada. Però és que Esther Querol, més coneguda en l’escena musical com simplement Esther, té molt a dir i moltes ganes de dir-ho.
Té 23 anys, és jove, molt jove, i té davant sí un futur prometedor en el sempre intricat món de la música. És de Vinaròs, i a més de compondre i cantar les seues pròpies cançons és educadora social i també estudia interpretació. A penes un parell de minuts de conversa amb ella serveixen per a ser conscient que ama quant fa, que viu cada moment amb summa intensitat. Aquest apetit voraç li ve de menuda, o almenys això dedueix un en explicar-li que des dels quatre anys ja tenia clar que el seu era la música, i això que ningú de la seua família es dedica a ella, encara que sí que són melòmans.
Potser aquest ambient casolà en el qual sonaven cançons de multitud de gèneres i artistes diferents, des de Fito y Los Fitipaldis a Lluís Llach o Pink Floyd, anessin modelant la seua manera d’entendre el món i la seua manera de voler interrelacionar-se amb ell. Poc va trigar a atrevir-se a compartir amb la resta del món les seues versions d’altres cançons, i poc va trigar el seu entorn més pròxim a sol·licitar-li que cantés en ocasions especials —recorda, per exemple, quan li van demanar en el seu institut que acompanyés a Pau Alabajos en un recital que aquest oferia—. Dit d’una altra manera, el seu destí semblava estar marcat a foc. El seu era i és pujar-se a un escenari. I l’ha fet ja en diverses ocasions i en cites de rellevància, com en el Mercat de Música de Vic o en la passada edició de la Fira Trovam. I, clar, una vegada es comença, per què acabar?
Va ser ella l’encarregada de posar la nota en la presentació del nou cicle Al Port! —on també actuarà el 5 de març, compartint cartell amb artistes com Bigott, El Último Vecino, Los Punsetes, Júnior Mackenzie...—, i serà ella un dels atractius de la pròxima edició de l’Emac de Borriana que se celebra de l’11 al 13 de febrer, una actuació que encara no acaba de creure’s que vaja a protagonitzar però que, com tot el que li està succeint ara, li il·lusiona enormement.
Confirmació
Li han bastat un parell d’anys, si arriba, convertir-se en una de les cantautores castellonenques més interessants. El passat 2021 va presentar el que és fins avui el seu primer EP, Les teues ales. Va ser aquest un gest, o més aviat una acció, un voler dir al món aquí estic, així canto, així soc. Ara, en 2022, el seu objectiu és trepitjar fort i establir les bases del que li agradaria que fos el seu projecte vital. Així ho expressa, amb un convenciment extraordinari, demostrant que cal tenir fe en el que un fa. De nou, la seua fermesa, malgrat la seua joventut, ressalta.
És possible que ella no acabés de creure que una cosa així podria succeir-li, que aquests càstings als quals assistia per a intentar apuntar el cap anaven a donar-li fruits. Va ser en un d’ells on va conèixer a Àlex Blat, del grup Tardor, qui s’ha convertit en el seu actual productor. I ha estat amb ell, i amb un equip que l’ha abrigallat, que Esther ha anat evolucionant, experimentant noves sonoritats, tancant-se en un estudi per a treure-li el màxim partit a les seues inquietuds musicals i continuar forjant el que ella considera que és un projecte molt humà.
Un missatge
¿Qui soc? Es pregunta durant la nostra xerrada. I es respon: «Algú que es veu en les seues cançons, que continua creixent, com a artista i com a persona». I jo afegiria que és algú que canta allò que sent, algú que té una necessitat d’expressar i comunicar-se. La música és per a ella una eina de comunicació vital, ja que a través de les seues lletres i sons aconsegueix crear una aura determinada, un ambient i fa arribar un missatge que per a ella té molt de pes.
Diu que artistes com Gabrielle Aplin, Judit Neddermann, Andrés Suárez o Ainhoa Buitrago, entre molts altres, li han marcat en un cert sentit. D’ells ha après a ser conscient que quan un canta brinda a l’oïdor una part de si mateix. Això és una cosa que persegueix per a poder arribar a més gent, sense artificis, sent honesta i sincera. «No sé si cantaré millor o pitjor, però quan la gent em diu que li arriben les meues cançons, això és el més important, perquè el missatge que envio, ja sigui en la manera de cantar, amb la lletra o els sons que escoltes, tot junt, fa que això sigui el rellevant i el que crec és especial», explica ella mateixa.
Aquest any 2022 sembla prou important. Fa molt poc ha llançat una nova cançó, Tres per quatre, i amb ella ens ve a dir que hi ha Esther per a estona. Què bé!
