+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Begoña Tena: «Em va fascinar la imatge de Tórtola»

El 30 de gener es representarà al Teatre Principal de Castelló l'obra de la dramaturga castellonenca basada en la ballarina Carmen Tórtola Valencia.

 

Funció. El 30 de gener es representarà al Teatre Principal de Castelló l’obra de Tena basada en la ballarina Carmen Tórtola Valencia. - FERNANDO BUSTAMANTE

Eric Gras
26/01/2020

Amb 18 anys, i com tants altres joves, Begoña Tena es va mudar de Castelló a València. La raó? Iniciar els seus estudis universitaris en Història de l’Art. El que no sabia ella, o sí que sabia però no era del tot conscient en el seu moment, va ser que compaginaria la seua carrera amb la interpretació a la sala Escalante, mític teatre creat en 1985 com un projecte lúdic i educatiu per la Diputació Provincial de València per a potenciar el teatre entre els nens?. El teatre, les taules, l’escenari, eren part del seu jo, i no va trigar a dedicar-se en cos i ànima a allò que tant estima i que tantes alegries li ha procurat, sobretot en l’últim any.

Lligada sempre a l’«escena off» com ella mateixa la defineix, això és, l’escena independent o underground de la capital del Túria, Tena va fundar al costat d’altres col·legues la sala Ultramar, espai que es fixà en aquelles creacions que apostaven per l’autoria en les diferents disciplines escèniques, va formar part, com a cantant i lletrista, del duo sonor experimental Antorcha Amable, va muntar diverses companyies, es va iniciar en la dramatúrgia i va dirigir espectacles, tot això sense oblidar-se de la interpretació. En altres paraules, una persona de teatre i tot quant això significa.

Quan diem que en l’últim any Begoña Tena ha gaudit d’alguna alegria extra ho diem amb coneixement de causa. Tórtola, obra de la seua autoria, va ser mereixedora l’any passat del Premi de la Crítica Valenciana en la categoria de literatura dramàtica, un reconeixement que va compartir ex aequo amb una altra castellonenca, la també actriu d’Almassora Sònia Alejo. A més, va tenir la seua estrena al maig, en el Teatre Rialto de València, en una producció de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), amb un gran acolliment per part del públic. No és d’estranyar que a la fi del 2019 tornés a representar-se en aquest espai construït per l’arquitecte Cayetano Borso di Carminati, d’estil racionalista, encara que amb influències de l’art déco valencià.

Dijous al Principal

Serà Tórtola l’obra que inauguri el 30 de gener el nou cicle plantejat per la delegació territorial de l’IVC a Castelló en el Teatre Principal. Es tracta de «Dijous al Principal», iniciativa que pretén acostar al públic castellonenc, amb una periodicitat mensual, propostes de qualitat, professionals, protagonitzades per companyies, intèrprets, directors o dramaturgs d’aquí, de la província, o que s’hagin format en aquestes terres. Amb això es pretén potenciar, alhora que reconèixer, el treball desenvolupat per aquestes persones i entitats que, per motius que no aconseguim entendre molt bé, no havien pogut desenvolupar les seues propostes en «la seua pròpia casa».

De què va Tórtola? Amb què es trobarà l’espectador? Per a respondre a tals qüestions, res millor que acudir a la font de tot, és a dir, a la creadora d’aquest text convertit en obra teatral amb tocs de musical i que, en certa manera, recupera la figura de la ballarina Carmen Tórtola Valencia (1882-1955), personatge «del qual se sap molt poc en realitat, molt misteriós però amb una imatge molt potent», explica Tena, per a confessar-nos que quan estudiava la carrera va ser que es va topar amb ella, amb la seua figura. «Em van ensenyar unes fotos d’ella i em vaig quedar fascinada. La sonoritat del seu nom fins i tot em va hipnotitzar», assenyala.

Per a aprofundir en aquest icònic personatge, Begoña Tena va fer labors detectivesques per a deteminar en cert sentit el seu caràcter, la seua psicologia, a pesar que la seua Tórtola és ficció, és clar. Aquesta àrdua tasca es va complicar encara més tenint en compte que «sempre va crear múltiples identitats. Era una gran farsant», en paraules de la dramaturga i actriu castellonenca, qui va estar sis mesos dedicada en exclusiva a aquest projecte sobre la qual van arribar a sobrenomenar la «Mata Hari espanyola»; tot això gràcies a una beca que va rebre per a participar en el primer taller de dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera. «En tenir l’opció d’escriure sense preocupacions, el primer que vaig fer va ser documentar-me a consciència. Com era molt fetitxista respecte a la seua repercussió, emmagatzemava totes les retallades de premsa en els quals parlaven d’ella. Amb aquest còctel d’ingredients va partir el projecte», ens aclareix.

Així, el públic de Castelló assistirà a una representació —mai més ben dit, perquè com sabem tota representació té la seua part d’invenció— de la vida i miracles de Carmen Tórtola Valencia, un muntatge que, com confessa Tena, «és un miracle que es torni a representar, perquè avui dia els muntatges tenen una vida molt curta». Dirigida per Rafael Calatayud i interpretada per les actrius María José Peris, Resu Belmonte, Marta Chiner, Anna Casas, Anaïs Duperrein i Alejandra García, després de Castelló, quin és el límit? «A mi m’encantaria que Tórtola pogués viatjar a altres destinacions, que viatgés a Hispanoamèrica, per exemple. Crec que necessitem sortir dels nostres límits», assenyala Tena. La veritat és que aquesta obra bé ho mereix.

Temas relacionados
 

Buscar tiempo en otra localidad