He-man i els caixers automàtics

Supose que vostés recorden a He-man, un superheroi musculós com un culturista, que tenia un cabell ros i tallat com el príncep de Beckelar i lluitava contra el malvat Skeltor. Tots dos eren dels dibuixos dels Màsters de l’Univers, i He-man alçava la seua espasa i cridava «Por el poder de Grayskull». Recordeu?

He-man, va ser un personatge ben famós als vuitanta, i clar, el van gastar per llançar missatges socials, a sobre de la seua muntura, i ficant-se molt seriós, mentre ens assenyalava com si fos l’Oncle Sam, demanant que ens allistem a l’armada dels Estats Units, He-man ens recordava al jovent que calia dir no a les drogues, entre altres missatges.

Ara el temps ha passat, i la tecnologia ha avançat una barbaritat, així que algú amb un mòbil i una app, ha agafat aquesta imatge de He-man, donant consells al jovent, i li ha afegit el següent text, «recuerden, agradecer a un político una inversión, es como agradecer a un cajero automático que les de su dinero».

I a mi, aquest missatge o meme, em va fer pensar i molt. Perquè a primer colp d’ull, algú podria dir que si, que nosaltres fiquem diners al banc, igual que paguem impostos, però la realitat és que no, no és el mateix. En un lloc parlem d’unes empreses amb uns objectius molt clars, i d’altra parlem d’administració pública, i voler confondre la primera amb la segona, no és revolucionari, com pretenia ser qui ho compartia, sinó que és antipolítica de primera divisió.

I miren, jo que soc una persona, que detesta el dogma que diu que els extrems es toquen i són iguals. El rebutge de manera habitual, però he de dir que en aquest cas, l’antipolítica és la mateixa, siga de dreta o d’esquerres. I és molt perillós el fet de voler fer creure que tots són iguals, que les decisions que prenem no importen i que les coses han de passar perquè sí.

Les coses poden fer-se d’una altra manera

Ja us ho he dit en altres ocasions, les coses, sempre, poden fer-se d’una altra manera. Per exemple, poden no fer-se. Els diners els paguem totes i tots, però els representants polítics decideixen si ho gastem en l’AVE o en les rodalies. Mireu si és d’important.

Un clar exemple el trobem quan en la crisi del 2008, en un context en què moltes famílies no podíem pagar el menjador escolar i enviàvem als fills amb tupper a l’escola, el govern del PP va plantejar cobrar per escalfar el tupper que portaven els xiquets i xiquetes de casa. En aquesta pandèmia, amb un govern amb Compromís, als xiquets i xiquetes que tenien beca de menjador, se’ls va donar diners a les famílies per garantir que tindrien menjar a casa i no els faltaria.

Les coses són ben diferents segons qui les fa o incús hi ha qui no fa res. Comparar els polítics amb caixers és obviar tant aquesta realitat, entendre tan poc la importància de decidir qui governa i les funcions que té, que no sols fomenta l’antipolítica, sinó que crea un nou problema. Quan qui governa no actua bé, no ens dona solucions, qui ens arregla el caixer?

No caiguen en el parany, i tingueu açò en compte, que venen eleccions i entre totes i tots decidirem el nostre futur i on destinem els recursos, i eixa decisió, no la pot fer un caixer automàtic, ens correspon a nosaltres.

Portaveu de Compromís a la Diputació i a l’Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo