Voleu convertir-vos de veritat?

Quin futur ens hi espera? Aquest interrogant presideix la majoria de debats als mitjans de comunicació social i en converses particulars: quin futur ens espera davant les diverses pandèmies; davant el drama escandalós de la pobresa, dels refugiats i dels sense llar; davant les injustícies per corrupció política i empresarial; davant el drama de l’atur especialment en els joves; davant la manca de vocacions sacerdotals i consagrades, així com de militants laicals.

Més encara ens preocupa la pregunta pel futur que ens hi espera en la missió evangelitzadora. Fa poques setmanes, la paràbola de la viuda i el jutge acabava amb un greu interrogant del mateix Jesús als seus deixebles: Quan el Fill de l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra?

No és qüestió a respondre mitjançant enquestes sociològiques. Amb ampla diversitat d’opinions, i més enllà dels arguments per cadascuna d’elles, tot fa cap a la pregunta radical: jo crec i confio de debò en Jesucrist? Amb una fe autèntica que, arrelada en l’experiència de gràcia viscuda i mirant amb esperança el futur, es recolza en Aquell sobre qui reposa amb força l’Esperit del Senyor, com profetitza avui Isaïes.

L’esperança cristiana inclou perspectiva d’èxit, sense la qual no hi ha esperança. Ho veiem el diumenge passat i ho celebràvem també en la solemnitat de Tots els Sants contemplant una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar, fidelment drets davant el tron de Déu i de l’Anyell. Vers aquesta meta de la història caminem sinodalment.

No visquem refiats pensant que ja complim. L’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. No podem al·legar ignorància. Prou coneixem quins fruits espera de nosaltres el Pare de Nostre Senyor Jesucrist que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions en l’Esperit (Ef 1,3) fent-nos capaços de cooperar en la construcció del Regne de Déu ara i aquí.

*Vicari general de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo