Enguany, sí! Suera: un poble al carrer

Fa pocs dies, en un acte públic, feia als assistents una pregunta amb ànim de moure a la reflexió: «Quants de vostès han estat al Real Santuari de la Verge de la Salut de Traiguera?». Estic segur que més d’un, al seu interior, va contestar que no hi havia estat mai. Era un exemple. Podríem preguntar per molts altres indrets: L’Avellà de Catí, la Verge de la Balma a Sorita, el Salto de la Novia a Navajas, la Mare de Déu dels Àngels a Sant Mateu, l’Ermita de la Verge de la Font a Castellfort, etc. Sí, segurament han estat al Castell de Peníscola, a Morella, a les Coves de Sant Josep de la Vall o la Fuente de los Baños de Montanejos, inclòs si m’apuren, al Museu d’Art Modern de Vilafamés, però és que a més dels llocs coneguts de la nostra província, en tenim d’altres que mereixem molt de veres ser més visitants. Allà on vaig ho dic i els que, sent de fora, coneixen la nostra província ho corroboren: tenim una província magnífica, que no valorem com cal. A més del clima, harmonitzem com ningú, costa i interior, mar i muntanya, platges en calma banyades per la Mediterrània amb un interior plural i divers que va dels Ports i Maestrat a l’Alt Palància i Alt Millars passant per l’Alcalatén o l’Espadà.

Però és que aquest interior a més a més d’història, monuments, patrimoni, naturalesa té també activitat, es mou, no està quiet. A l’interior passen coses, moltes coses, entre elles la festa Suera: un poble al carrer. Mostra etnològica d’usos, costums i tradicions. Duem vint-i-sis edicions i enguany estrenem la denominació de Festa d’interès turístic de la Comunitat Valenciana. Vam ser pioners, allà per l’any 1997 i hui sortosament hi ha mostres semblants, que no iguals, (je...je...), en altres pobles de la nostra província. L’any 2020, el de la pandèmia, encara la vam poder realitzar i a més a més en tot el seu significat perquè el diumenge abans de Reis, era 5 de gener, dia de la Cavalcada de Llurs Majestats; en 2021 la vam haver de suspendre i als Nadals de 2022, davant d’una altra onada de la dissortada pandèmia, la vam ajornar al mes d’abril. Enguany sí, tornem als Nadals, encara que el diumenge abans de Reis és el dia 1 de gener i l’altre diumenge 25 de desembre, la qual cosa ens porta al 18 de desembre, el diumenge vinent. Ara cal esperar que el temps ens respecte i no ens passe com amb el Pregó. Creuem els dits!

Un poble de l’Espadà

Si ens visiten, es podran trobar amb un poble de l’antigor. No som una fira medieval, som un poble de l’Espadà que mostra i recupera les seues tradicions, les seues costums, esperant la vinguda dels Reis d’Orient. De segur, si vostè, estimat lector o lectora, té ja una certa edat en recordarà algunes. El sereno, per exemple, que cantava el temps i les hores i despertava algun veí, però tal vegada no coneixerà la tradició de ficar a la porta tantes pedretes com l’hora que el veí volia ser despertat. Això dona lloc a la representació del Sereno i les pedretes, que guarda alguna sorpresa o El Peller que baratava pells de conill per agulles d’estendre la roba, o L’esmolador amb el seu xiulit característic, per no parlar del ferrer, el faixer, les dones venent llet i els xiquets i xiquetes venen herba, els hòmens picant espart o fent canyissos i cistelles, El tracte de la burra, el Festeig a la Font, L’escola d’abans o La Desfilada de la Confraria del Crist. Tota una sèrie d’estampes típiques que complementem en exposicions a les cases, les façanes adornades, corralets pel recorregut, cobertors als balcons, gastronomia típica (bunyols i orelletes), cants populars --el de l’Aurora i l’Alba--, balls típics, visites guiades, etc.

Formen part del passat

Encara que recuperem tradicions, no totes eren bones i algunes millor que formen part del passat. Dissortadament, hi havia una forta sanció social cap a les viudes que volien tornar a casar-se. L’esquellà consistia en perseguir la núvia en esquelles i objectes que feien soroll, a més a més de la foguera davant de sa casa, portar al nuvi baix un pali fent en graneres i llençols, etc; tot per fer burla i dissuadir-la del casament. Aquest any, a la vesprada, hi farem una recreació de La boda de la viuda, igual que recuperarem la Solispassa, tradició del Dimecres Sant. El rector, acompanyat pels escolanets i xiquets, passava pels carrers del pobre a beneir les cases amb segó, els xiquets picaven amb una massa, cantaven una cançó molt particular i els veïns donaven ous al senyor rector. Si venen, ho voran. Els esperem!

President de la Diputació de Castelló i alcalde de Suera

Suscríbete para seguir leyendo