Iniciem Setmana Santa

D’una forma més intensa que mai, a Setmana Santa som cridats no només a recordar el que Jesús va viure a la ciutat de Jerusalem fa ja molts anys sinó a reviure-ho fent-ne memorial d’actualització al nostre temps i circumstàncies. El gest didàctic de Jesús entrant a Jerusalem muntat humilment en un ase és la posada en escena de la profecia de Zacaries (9,9): Ciutat de Sió, el teu rei fa humilment la seva entrada muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega. Presentar l’escena com entrada triomfal és desafortunat.

A Setmana Santa proclamem i meditem dues visions de la Passió: Diumenge de Rams, amb l’evangelista Mateu, meditem la Passió vista més aviat com l’obra del Pecat en què Jesus n’és la víctima.

El Dijous Sant celebrem la Pasqua cristiana en clau d’agraïment al seu triple regal testamentari: la Institució de l’Eucaristia, Memorial de l’amor del Senyor; la Institució del Sacerdoci Ministerial al servei d’un Poble de germans; el Manament de l’Amor com a proposta suprema per a tothom qui vulgui seguir les seues petjades.

El Divendres Sant, amb l’evangelista Joan, meditem la Passió des de l’òptica del Pla de Déu. La visió teològica de Joan sobre la Passió destaca tres grans veritats: a) la mort de Jesus és la prova suprema del seu amor perquè ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus estimats (15,13); b) la Passió es la culminació de tot un estil de vida de qui, els estimà fins l’extrem (13,1); c) la Passió i Mort és opció lliurement assumida per Jesús que pot dir: La vida ningú no me la pren. Soc Jo qui la dono lliurement (10,18).

Per això en la Celebració de la Mort de Jesús del Divendres Sant és quan adorem la Creu com el lloc i moment en què l’amor del Senyor arribà al cim. Visquem santament el memorial d’actualització que sobretot la Litúrgia ens ofereix aquests dies sants tot pregant a l’espera de cantar l’Al·leluia de la Resurrecció.

*Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo