Carta oberta a la ciutadania

Em permetreu que aprofite els dies de reflexió que s’ha pres el secretari general del PSOE i president del Govern Pedro Sánchez per a compartir amb vosaltres alguns pensaments.

Primer que tot, vull mostrar el meu suport a Pedro Sánchez i a la seua dona davant els atacs de la dreta i l’extrema dreta. Una situació que ha traspassat tots els límits de la decència política, amb una estratègia de contínua deshumanització, desqualificació personal i assetjament polític, mediàtic i judicial.

Sobre si paga la pena, jo també he tingut els meus dubtes algunes vegades. Paga la pena, però és molt dur. És molt dur quan el debat i el diàleg desapareix de l’espai polític i quan la proposta, l’argument i la crítica constructiva s’han canviat per l’insult i l’odi. L’equidistància, el populisme i la radicalització han fet que l’ambient polític siga cada vegada més tòxic, a vegades insuportable.

Denúncies

Entenc al president perquè jo he patit la persecució política a través de denúncies que no tenien cap fonament. He anat al jutjat perquè l’associació ultradretana Abogados Cristianos em va denunciar per complir la llei de memòria històrica. Una denúncia que es va arxivar. Tot per defensar els valors democràtics. Allò que la dreta i la ultradreta no toleren. Perquè esta escalada d’odi contra l’esquerra es deu al fet que no assumeixen els resultats de les eleccions. Creuen que les institucions els pertanyen i no accepten que estigam en eixos espais per a transformar i millorar la vida de la gent.

Els polítics no som de pedra. Durant uns anys dediquem la nostra vida al servei públic, renunciant a la vida personal, familiar i professional. És molt difícil compatibilitzar-ho i això afecta al nostre entorn. Massa vegades pateixen la nostra absència, les mentides, les falses acusacions i els insults. He patit l’odi de manera directa en les xarxes socials, m’han insultat pel carrer i han atacat el meu cotxe. Fins i tot he rebut amenaces físiques i de mort, havent de portar protecció policial durant uns mesos. Podeu pensar que això va en el càrrec, però no és fàcil de gestionar. He sentit la por. I he hagut de callar-ho per a no parèixer dèbil, ni vulnerable, ni irresponsable com estem sentint estos dies. Hem normalitzat i naturalitzat tant la violència política, l’assetjament i l’odi que fins i tot a mi em costa reconèixer-lo. Per això he decidit exterioritzar-ho, perquè ja està bé de callar. No hauria d’anar en el càrrec rebre amenaces fins a l’extrem que t’assignen protecció.

Càrrec públic

La nostra família i les persones que ens estimem també pateixen. Els costa molt donar-nos suport en les nostres decisions de continuar en un càrrec públic o acceptar una nova responsabilitat. Esta situació està fent que moltes persones no vulguen participar activament de la política i que no vulguen fer el pas de treballar per a millorar la societat.

He cedit la meua joventut i l’inici de la meua carrera professional al repte de millorar la Vall perquè vaig sentir que la nostra ciutat no podia seguir pel camí que portava. Creia i crec que la Vall pot tindre un futur millor. Volia que fora una ciutat d’oportunitats, en la qual crear projectes de vida i que no deixara passar més trens. Només per haver començat la construcció del nou Rosario Pérez ja paga la pena.

També paga la pena estar impulsant l’ampliació del polígon industrial perquè noves empreses vinguen i les que ja estan ací puguen créixer. Haver treballat de valent per deixar de ser la ciutat més vulnerable d’Espanya, haver peatonalitzat places i carrers per a recuperar-les per a la gent, haver penjat per primera vegada la bandera LGTBI+ al balcó de l’Ajuntament... Això fa que tot l’odi que rebem quede en segon pla, encara que coste. Es viu millor des de l’amor que des de l’odi. Estic acostumada a treballar amb persones que no pensen igual que jo, però sempre des del respecte, no només com a representant públic, sinó com a persona. Per desgràcia no sempre he rebut el mateix, en públic i en privat, amb converses que traurien les vergonyes a molts. Això no és política ni defensar un projecte. És anar contra una altra persona i trencar la convivència.

Reflexionar

Esta aturada que el president ha fet hauria de servir-nos a totes i tots per a això, per a reflexionar també. Jo ho he fet molt estos dies i m’he sentit amb la valentia de compartir-ho. Sé que moltes persones no entendran el que vull expressar o que ho utilitzaran en la meua contra. Però també sé que si no parlem clar no podrem canviar esta situació. Per això vos demane ajuda. No podem seguir alimentant esta xacra que posa en perill els sistemes democràtics i la salut mental de la societat. No compteu amb mi per a això. Sí per a construir des del diàleg, per a allunyar la toxicitat de la política i per a mostrar la seua humanitat. No cal elevar el to per a ser rellevant.

No puc deixar de mostrar la meua preocupació davant el moment que estem vivint i davant la decisió que ha de prendre el president. Ens desitge, li desitge, molta força.

Gràcies pel vostre temps.

Alcaldessa de la Vall d'Uixó