Morir sense patir

El dia 28 de maig, dia de les eleccions autonòmiques i municipals, va morir Antonio Gala. L’autor de La passió turca, diuen que ha escrit al seu epitafi «va morir viu». És la millor manera de morir, un mena de sort, el deler de tots: morir sense patir, i vivint, com mon tio, que estava prenent cafè en la placeta i es va quedar dormint per sempre.

El 29 de maig, el president del govern Pedro Sanchez --després d’una derrota electoral quantiosa en pèrdues representatives, però poca cosa en vots-- va decidir convocar eleccions generals per al 23 de juliol. Un moviment estratègic digne d’un bon general amb un millor estat major. La seua decisió suposa una manifestació de voluntat de que si s’ha de morir, quan més prompte millor. És preferible morir viu que estar sis mesos patint i suportant un enfrontament, i morir per ferides.

Una merda fregida

La convocatòria d’eleccions generals és un toc d’arravatament. La progressia i l’esquerra son crítics i destructius, caïnites. Quan tot alló que ells consideren essència i dogma no és realitza, el càstig és l’abstenció. Alguna cosa tan estúpida com pegar-se un tir al peu o deixar de respirar fins que et donen la raó. Les eleccions no se guanyen, se perden. Per les xarxes corre una historieta amb moralitat, en la qual una veu conta que havent cinc persones en un lloc, decideixen votar per vore què han de menjar; dos voten menjar gaspatxo andalús, dos paella valenciana i un altre una merda fregida. Com que no existeix consens, decideixen tornar a votar. Un dels que volen paella i un dels que demanaven gaspatxo decideixen no votar, i s’abstenen. Com segueix sense haver-hi consens, decideixen tornar a votar. Els dos que demanen paella i gaspatxo, se cansen i decideixen no votar. Aleshores, la votació queda en quatre abstencions i una merda fregida, per lo que tots cinc acaben menjant merda fregida. No per que siga el que vol la majoria, sinó perquè ho vol l’únic que ha votat. Una lliçó o ensenyament a tenir en compte.

És molt possible que el repartiment de regalies o cadires entre el Partit Popular i Vox no es farà fins després del 23J. Aleshores, siga el que siga el resultat, el PP i Vox acordaran el repartiment: Vox rebrà els beneficis del seu recolzament, en forma de cadires de poder. Regalies municipals o autonòmiques que ara en la vespra de les eleccions, oferirà sense rebre res a canvi; refaran els òrgans de govern municipal i autonòmic i ací pau i més enllà glòria.

Suscríbete para seguir leyendo