Pocs segadors per a tal collita

En reprendre avui el temps litúrgic dels diumenges, la primera lectura ens crida a escoltar i meditar el fonament històric, pedagògic i teològic, de l’Aliança del Sinaí. El capítol 20 del llibre de l’Èxode amb la presentació del Decàleg ve evidentment precedit pel capítol 19 amb el record de l’encàrrec del Senyor a Moisès. Comunica això als israelites: «Si m’escolteu i observeu les condicions de la meva Aliança, sereu la meva possessió personal, el meu reialme sacerdotal».

La proposta del Senyor a la casa de Jacob («Sereu la meva nació sagrada») resta condicionada al compliment de les condicions de l’Aliança. Cal parlar millor de proposta divina d’Aliança per agraïment, més que de manaments imposats unilateralment per Déu. Només des de l’agraïment cordial i conscient es pot signar el pacte d’aliança amb Déu Salvador.

Pels cristians la prova suprema de l’amor de Déu ja no és l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte sinó la mort de Jesucrist: Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres. Perquè realment ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels qui estima (Jn 15,13).

És així com Ell ens ha fet justos per la sang de Crist. Per això estem ara reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill, i no pels mèrits nostres. D’aquesta situació objetiva neix l’esperança ferma de què, ja reconciliats en Crist, també serem salvats gràcies a la seva vida.

Si l’amor misericordiós de Déu és el que ens reconcilia amb Ell, també és aquest amor el que mou Jesús quan, en veure aquella multitud desesperançada com ovelles sense pastor, se n’apiadà amb compassió activa, no un sentimentalisme estèril. Llavors crida els seus deixebles: la collita és abundant però hi ha pocs segadors. D’on ve la garantia de collita abundant? Del Senyor quan, a la paràbola del sembrador assegura que, si la llavor de la paraula cau en terra bona dóna fruit del trenta, seixanta o cent per un (Mt 13,8).

Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo