LA RÚBRICA

L’arbre de Nadal

Ignasi Garcia

Ignasi Garcia

H i ha històries que paga la pena contar-les, i aquesta és una d’elles, o això pense, així que intentaré fer-lo el millor que sé. Al treball, Pili, Marga i Amparo, tres dones que a banda de treballadores, es preocupen de tots i de tot, van decidir, com feien cada any, decorar les consultes i la sala d’espera amb motius nadalencs i el que els escriu es va sumar entusiasta a col·laborar. Unes estreles per ací, rens per allà, un naixement, un betlem i un arbre de Nadal que és l’enveja de qualsevol.

Fins ací tot seria més o menys normal, milers d’oficines, consultes, tendes i llocs de treball posen les seues decoracions especials per aquestes dates. Però hi ha un punt en la del servei de Rehabilitació que la fa especial, i és que vam posar a l’abast dels pacients unes targetes nadalenques, perquè qui volguera escriguera el seu desig de Nadal i el penjarà al nostre arbre, mentre esperava que el cridaren de la consulta.

Els he de dir que no importava l’edat, si eren pacients o acompanyants, gent de Castelló ciutat o gent que venen dels pobles, gent que venia de treballar o gent ja jubilada, totes i tots van participar, van escriure el seu desig i el van penjar al nostre arbre de Nadal.

Lliçons

D’ací jo trac una de les dues lliçons d’aquesta història que estic explicant i és que els prejudicis no serveixen per a res, gent molt diferent, en edat, creences i procedència, escrivien el desig amb il·lusió quan els donàvem l’oportunitat.

Arribat ja el dia de la loteria, vam anar repassant els desitjos anònims del nostre arbre, n’hi ha que inspiren molta tendresa, com la que desitja que el seu embaràs vaja bé, o el que demana cent euros i salut per la família.

A simple vista el patinet elèctric acabarà sent el regal estrela aquestes festes, perquè està molt sol·licitat, però els desitjos que més es repeteixen són els que volen salut, els que volen felicitat i amor, i els que volen pau, i sí, també els que volen tenir les necessitats materials cobertes i demanen diners, i de sobte t’adones, que allò que realment importa, que allò per què hem de treballar en política, està penjat en el nostre arbre de Nadal.

Portaveu del grup de Compromís a l’Ajuntament de Castelló