Amics, veïns i saludats

Vull recordar ací aquestes paraules de Josep Pla. Aproximadament. Ell deia amics, coneguts i saludats.o he canviat per veïns. Ara , quan es parla sovint i de manera negativa sobre les relacions existents al mig de les ciutats, especialment de les grans, trobe que és hora de parlar-ne també a favor.

Les ciutats, des de l’Edat Mitjana, s’han convertit en nuclis cada volta més importants de la vida dels humans. I també de les mascotes, no ho oblidem!

Certament a dins seu hi trobem de tot. Del millor i del pitjor. Però això igualment es dona als àmbits rurals. Fins i tot a les zones terriblement despoblades.

Però en contra del pensament imposat pels mitjans de comunicació , que ho fan amb un cert aire de complaença i gust, a la ciutat hi ha veïns.

Cadascuna de les persones que hi vivim podem encontrar a la nostra mateixa vora, no solament gent a qui saludem, o amics i familiars, sinó també veïns.

I és un plaer quotidià i beneficiós. A Castelló, pels carrers dels quals sóc veí o, segurament també en aquells que em resulten més forasters, hi deu haver gent que actua com a veí o veïna.

El fet és simple i dona una mostra del que la civilitat ens ofereix. Resulta tota una senyal d’educació i que omple d’amabilitat i sintonia urbana el fet de trobar-te amb una veïna i saludar-la per l’escala mentre baixes el fem, d’un veí i preguntar-li si ja ha anat a fer la compra o de la xiqueta de la del sext i assabentar-te que ja ha iniciat el curs de música al conservatori. Semblen fets i encontres de poca importància. Que no solucionaran ni els dolors de Gaza ni els bombardejos amb drons d’Ucraïna, però que mostren i demostren que els humans sempre guanyem si es sap actuar col•laborant.

Eixir al carrer carregats del sentit ciutadà que comporta saber conviure és un acte de voluntat. Una voluntat afable que no hem de perdre. Gràcies a aquesta actitud podem viure amb una suavitat i harmonia que suposa tornar a casa sense males llets més enllà de les desgràcies o problemes personals.

Les veïnes i els veïns són l’entramat i l’embolcall d’una vida quotidiana i social beneficiosa en tots els sentits. Probablement no en som massa conscients , perquè el dia a dia ens fa pagar un impost que significa no ser conscients del que la pau , la pau social diària, significa.

I per a una tal cosa el veïnat és una font d’on beure de manera simple i profitosa. A més de tenir amics i saludats.

*Sociòleg i traductor