L'art de l’IVAM aplega a 5 municipis amb risc de despoblament de l'interior de Castelló

L’art com una mesura més per a combatre la despoblació a l’interior de Castelló. L’Institut València d’Art Modern (IVAM) ha presentat els projectes nous del seu programa Confluències, intervencions artístiques en el medi rural. Es tracta de les creacions de Fent Estudi, Pep Vidal, Laura Palau, La Cuarta Piel i Lola Zoido, que es podran veure en cinc poblacions de la Ruta 99 dels Ports: Herbers, Castell de Cabres, Vallibona, Villores i Palanques, que entre tots sumen 235 habitants. De fet, Castell de Cabres és el poble més buit de tota la Comunitat.

Emmarcat dins de la línia de treball L’IVAM al territori, «les obres constitueixen un element més que s’integra en el paisatge, en diàleg amb el medi natural i l’entorn patrimonial que rodeja aquestes poblacions», va assenyalar ahir la directora de l’IVAM, Nuria Enguita.

Des d’un calidoscopi concebut com a dispositiu de transmissió de relats i històries locals fins a imaginar una espècie vegetal que ajude com a tallafocs per a la conservació del territori, les diferents propostes acosten els llenguatges contemporanis i suposen un al·licient més per a descobrir aquestes xicotetes localitats.

Així, a Herbers, Fent Estudi ha instal·lat un calidoscopi; Pep Vidal ha volgut reivindicar a Castell de Cabres el paisatge tradicional dibuixat pels murs de pedra en sec; a Vallibona es troba Al voltant de la Carbonera, de Laura Palau; a Villores, l’artista Lola Zoido ha col·locat quatre escultures ceràmiques creades a partir d’intel·ligència artificial; i la Cuarta Piel ha instal·lat a Palanques un mecanisme en el rellotge del poble per a reflexionar sobre com es mesura el temps

Aquest diumenge, l’IVAM ofereix servei d’autobús gratuït, amb eixida des de València, per als assistents a les presentacions a Villores i Palanques. 

Les obres, al detall

Herbers (ja estrenada)

A la població d’Herbers, Fent Estudi ha instal·lat un calidoscopi des de l’únic punt del poble des del qual es pot veure el cim de la Tossa, la romeria de la qual és el punt de partida de la instal·lació. Concebut com a dispositiu de transmissió de relats i històries locals, pretén afavorir la interacció entre les persones visitants i la gent del poble.

Castell de Cabres (6 de maig, 12 hores)

Amb la seua peça ‘Dividir un terreno en dos, en dos, en dos y en dos’, Pep Vidal ha volgut reivindicar, a Castell de Cabres, el paisatge tradicional dibuixat pels murs de pedra seca, reconegut com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, invitant a recórrer un espai nou generat per l’artista en una era pròxima a la població, per a portar més enllà i expandir la idea de la divisió del terreny.

Vallibona (6 maig, 18 hores)

Vallibona realitza de tant en tant una carbonera per a recordar un dels oficis que va donar identitat al poble i que va suposar-ne el mitjà de subsistència durant anys. En la seua obra ‘Al voltant de la Carbonera’, Laura Palau presenta el registre audiovisual de les trobades entorn d’una carbonera fictícia generada com a dispositiu d’aproximació de l’artista amb la població i el territori que habiten, una pel·lícula de 16 mm que podrà visionar-se al bar del poble, amb el mateix nom.

Villores (7 maig, 12 hores)

A Villores, l’artista Lola Zoido ha col·locat, als voltants del poble, quatre escultures ceràmiques creades a partir d’intel·ligència artificial. Les peces evoquen espècies vegetals que ajuden com a tallafocs, una utopia que especula amb un futur millor a través d’aquestes espècies que contribuirien a la conservació de l’entorn natural.

Palanques (7 maig, 17 hores)

A Palanques, fruit del desgast mecànic, el rellotge del poble fa les campanades amb diversos minuts de retard. La qüestió del temps és una disjuntiva que afecta aquestes xicotetes localitats. La Cuarta Piel ha instal·lat a Palanques un mecanisme en el rellotge del poble per a reflexionar sobre com es percep i mesura el temps. La peça registra diàriament el desfasament del campanar i els sons que es produeixen al poble durant aquest interval entre l’hora ‘real’ i la d’aquest rellotge, a manera d’arxiu sonor de Palanques.