Niño de Elche, un exflamenc a Castelló

Escriu Niño de Elche que l’entonació de la seua mare, quan li murmurava a cau d’orella una nana mentre li bressolava en el seu pit per a calmar-lo, li emocionava. Escriu, també, que des del primer instant va començar a forjar-se en ell «el sentit melancòlic com a manera de relacionar-me amb el món».

Francisco Contreras, nascut a Elx amb arrels granadines, no ha estat mai un artista flamenc a l’ús, si és que existeix un traç clar que defineixi l’essència del ser flamenc. No obstant això, sí que ho «van educar» per a això, com deixa entreveure en el seu llibre In memoriam. Posesiones de un exflamenco (Hurtado y Ortega), on arriba a afirmar que «el flamenc són els pares». Efectivament, va ser el seu pare el que el va introduir en aquest art, encara que ho va fer a través de concursos, penyes, tablaos i el que arriba a definir com «andalucinaciones». «Els meus primers contactes amb el flamenc les recordo sempre entre el fred», explica Contreras, «aquest fred constant del cos d’un vell» que semblaven voler ofegar-li en un cert sentit, conduir-lo cap a la mort del no ser lliure, de la pena. No obstant això, amb el pas del temps, va poder canviar i va fer, com explica en aquestes singulars memòries, «d’una mort una exempció». Aquest és, segons ell, el miracle de l’art, i per això, remarca: «tots els meus passos es van donar en calent, mai en fred».

Aquesta calor ha estat el motor que ha portat a Niño de Elche a ser, en l’actualitat, un dels artistes més personals de l’escena musical espanyola, algú que anhelava ser un cantaor reconegut, un flamenc pur, però que va trencar amb el que s’estableix per a convertir-se en algú que desborda les categories. Del cant profund a l’art contemporani, de les seues col·laboracions musicals en les quals preval la fusió a les seues reflexions, on arriba a la idea, o més aviat al concepte, de desplaçament en el camp de l’artístic, una cosa fonamental per a entendre la seua manera de veure i entendre, de fer. Precisament, en una entrevista recent, assenyalava que una vegada va entendre que els formats clàssics del flamenc i d’altres disciplines no li servien, va començar «a jugar». «En el desplaçar-te és on succeeixen coses, com aquests àtoms que xoquen constantment», comenta.

Intercanvis

D’aquest desplaçament, d’aquest joc, així com d’aquestes fogonades de nostàlgia que ofereix en el seu llibre, parlarà Francisco Contreras aquest dimarts, 27 d’abril, a partir de les 19.30 hores, en el Museu de Belles Arts de Castelló. És ell, Niño de Elche, el segon convidat del nou cicle Intercanvis. Club de cultura, que promou l’Institut Valencià de Cultura i tinc la fortuna de coordinar. 

Després de la participació de l’artista, l’11 de maig rebrem la visita de la filòsofa Remedios Zafra, l’últim llibre de la qual Frágiles (Anagrama) acaba de publicar-se. I el dia 19, el dissenyador Javier Jaén.