Vilagrasa, visions d'un nòmada

El nòmada sap que el futur es construeix en el present, pot estimar sense la necessitat forzosa de tindre, s’aferra als moments i als records, els utiliza com escultura».

Són paraules de Mateo Vilagrasa, artista de formació autodidacta, pintor, escultor, pensador i escriptor. Nascut a Sant Rafael (1944), al Baix Maestrat, el recorregut de la seua obra fins la seua mort al 2018 entronca amb el nomadisme: primer per les terres de la Tinença i del Maestrat, i després recorrent Europa i integrant el nord d’Àfrica en la seua trajectòria vital i creativa.

Per primera vegada les seues obres s’exposen a la província de Castelló, en concret al Museu de Belles Arts de la capital de la Plana, que el passat divendres 24 de febrer va inaugurar la mostra De Benifassà a Europa, organitzada per l’Institut Valencià de Cultura i que es podrà visitar fins el 25 de maig.

Com no podia ser d’altra manera tractant-se de Vilagrasa, l’exposició gira entorn del viatge, el camí i la vida. Consta de 23 obres de diferents etapes de l’artista de les sèries Maestrat, Europa, Àfrica i Sediments, les quals permeten «reivindicar un artista molt oblidat a les nostres comarques i que suposarà un descobriment per a bona part del públic», tal com destaca el delegat territorial de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes. També incideix en que «estem segurs que, amb l’exposició, aconseguirem que Vilagrasa estiga, també a la seua terra, entre els artistes reconeguts».

I és que tot i el seu continu viatjar pel món, l’artista sempre recordava molt la seua terra. Així ho afirma la presidenta de la Fundació Mateo Vilagrasa, Montse Gomis, fent referència sobretot als seus primers anys pels pobles del Maestrat i de la Tinença de Benifassà. Vilagrasa sempre deia «la meua pàtria, la infantesa», fins i tot en una de les últimes sèries del seu treball Sediments, «va reflectir els seus records de quan estava per la Tinença, una època solitària. Recordava com tirava pedres als tolls, es produïen les ones i apareixien els sediments», diu Gomis, que emfatitza com la seua terra va influir en la seua obra.

La presidenta de la Fundació i a més comissària d’aquesta exposició, descriu que la passió de Vilagrasa era l’art, com va deixar palés en l’aforisme: «La vida és un frau, ens queda l’art». Gomis valora que en la mostra estiga també present el seu últim treball, Manifest sobre art i llibertat. Aforismes, un llibre artesanal del que només es van publicar 74 exemplars, els mateixos anys que va viure l’artista.

Audiovisual

La mostra inclou a més la projecció del documental Viatge d’hivern, dirigit per Anna Sanmartí i produït per Nanouk Films, BAS i Suica Films, així com la d’un vídeo amb la posada en escena del Winterreise de Schubert a càrrec de la Kammeroper de Frankfurt, que compta amb escenografia de Mateo Vilagrasa i va estar realitzat a l’Institut Cervantes de Frankfurt.

Després del seu pelegrinatje inicial per terres castellonenques, Vilagrasa s’exilia a Europa el 1964: París, Frankfurt, el Peloponés, Sicília, Hèlsinki. El 1976 s’instal·la a Barcelona, amb estades a Frankfurt, Munic i el Marroc.

La Fundació

La Fundació Mateo Vilagrasa es va crear en 2005 per a donar cabuda a un espai físic i institucional en el qual conservar i difondre l’obra de l’artista. El seu objectiu és tant preservar-la i divulgar-la com establir vincles amb entitats artístiques, culturals i universitàries amb la finalitat de promoure la creació, producció i difusió de l’art i el pensament contemporanis. El castell de la Cardosa (Cervera), declarat Bé Cultural d’Interés Nacional, acull l’espai de la Fundació i una exposició permanent d’una selecció d’obres de l’artista.

I com acabar millor, que amb el pensament de Vilagrasa: «Si els records són, ocorren en un moment i t’invaeixen, poden ser llum per a la pintura. L’art construeix la teua vida i la teua memòria». Paraula de nòmada.

Suscríbete para seguir leyendo