El futur de l’aigua a Castelló

La província de Castelló en el seu conjunt no és el territori de l’Estat espanyol on més preocupa l’estat de conservació dels aqüífers. La major part de les aigües subterrànies presenten un bon estat pel que fa a la seua quantitat i qualitat --d’acord amb els criteris establits per la directiva europea d’aigües--, però eixa interpretació té excepcions inquietants. Cinc dels aqüífers castellonencs, pertanyents a la conca del Xúquer, es troben en un estat alarmant perquè, com adverteix Greenpeace en un informe de recent publicació, llevat d’un, s’ha compromés a futur la seua utilitat per al consum humà.

Conclusions

A finals de l’any 2022, l’organització ecologista va prendre la informació facilitada pel Ministeri de Medi Ambient a través de les diferents confederacions hidrogràfiques, i a partir d’eixes dades oficials, després d’analitzar-les, va publicar unes conclusions "dramàtiques", com assenyala Julio Barea, doctor en Geologia i un reconegut expert en recursos hídrics. Pel que fa a una part de Castelló, les aigües subterrànies, "en especial del litoral" estan tan contaminades que "hem perdut per a sempre eixos depòsits d’aigua natural", afirma.

Entre els que es troben en un estat més alarmant estan el de la Plana de Castelló (amb un índex d’explotació del 160%), el d’Assuébar-la Vall d’Uixó (190%) i el de Segorbe-Quart (170%), malgrat que el més inquietant no és que isca molta més aigua de la que entra, sinó la mala situació pel que fa al seu estat químic. Només se salvaria, si de contaminació parlem, el de Segorbe, que amb una superfície de 207,49 m2, té disponibles 9,5 hm3/any sense presència de restes de productes químics.

Altres dos aqüífers es troben també en eixe llistat d’espais en alerta: el de la Plana de Vinaròs i d’Orpesa-Torreblanca, ambdós presenten mal estat en els dos criteris que estableix Europa a l’hora de valorar la salut de les aigües.

Causes i conseqüencies

Les zones esmentades formen part del 47% de les masses d’aigua subterrània de la conca del Xúquer en mal estat per "la sobreexplotació dels aqüífers per obtindre aigua per al reg no corregida a temps, la contaminació per la filtració d’abonaments nitrogenats i altres compostos químics i la gran superfície dedicada a l’agricultura", detallen des de Greenpeace.

Al seu informe avisen que eixos aqüífers "aporten la mitat de l’aigua d’abastiment humà" i incideixen en el fet que "amb la llei a la mà, la prioritat està clara, l’abastiment humà enfront del regadiu" però, les dades indiquen que "no s'ha complit", afirmen.

Julio Barea és contundent quan afirma que "quan un aqüífer està contaminat, és pràcticament impossible descontaminar-lo", raó per la qual conclou que "és un drama" que, a més, deixa a aquest territori en una mala posició enfront d’Europa, donat que en eixos casos, no s’han complit els objectius de gestió de les masses d’aigua subterrània. Tant és així que, per a alguns s’ha demanat una pròrroga a Europa més enllà de l’any 2027 per tractar de revertir una situació que alguns experts ja consideren irreversible.