El permanent repte del teatre

Cada any, el 27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre i una personalitat rellevant de l’escena internacional redacta un manifest al voltant de l’art de la deessa Talia. Enguany, aquest honor ha recaigut en l’actriu egípcia Samiha Ayoub. Les seues paraules donaran la volta al món traduïdes a totes les llengües i les persones que estimem aquest ofici i ens hi dediquem, els hi donarem difusió i reivindicarem, amb més força de la que ho fem cada dia, el nostre compromís amb el teatre que viu, en un repte permanent, desafiant la tempesta de l’existència humana, des que el món és món i en té consciència.

En l’UJI, des del Paranimf i des de l’Aula d’Arts Escèniques Carles Pons, treballem per refermar cada dia la nostra responsabilitat de generar pensament crític amb la nostra ferma tasca com a servei públic a la societat. L’art del teatre consisteix a fer visible la realitat a través de la ficció, perquè vivim en un món on la realitat ens la fabriquen a colp d’interessos econòmics davant dels nostres ulls sense que encertem a veure on està la màgia i on el trucatge. Públic: malfieu-vos de qui us ven la veritat al preu de reflexió barata. El teatre és l’antídot contra el pensament únic, és un generador de controvèrsies i diàlegs per a reflexionar i raonar, per això al llarg de la història ha resultat incòmode.

Les arts escèniques tenen un lloc destacat en el Servei d’Activitats Socioculturals de l’UJI i en l’Aula Carles Pons fem la difusió, promoció i formació en l’àmbit de les arts escèniques per estimular l’univers creatiu i el pensament crític de l’estudiantat i de la població en general. El teatre és una font contínua de plantejament de preguntes, respostes, reflexions i actituds que qüestionen de manera permanent el pensament únic, des de la riquesa i la salut que revela l’acceptació de les maneres de pensar diferent, perquè pensar tothom igual, això no és pensar.

Són temps difícils i allò que s’anomena fakenews ha fet un forat en la societat que ha creat un ampli ventall d’amodorramenta, fins i tot en gent aparentment il·lustrada. En 1932, Aldous Huxley escriu Un món feliç, on aventura un futur eugenèsic amb una civilització modificada genèticament i anys després, en 1949, George Orwell escriu 1984, on apareix el personatge d’El Gran Germà que tot ho vigila i controla a través de pantalles.em arribat ací? Ves a saber!

Encara no ha passat cent anys des que es van escriure aquestes obres, però potser ha estat tot més senzill: només cal pegar una mirada per les xarxes socials per a adonar-se que la ignorància i l’analfabetisme il·lustrat estan presents amb escreix i que l’estupidesa de l’ésser humà és una fórmula matemàtica que tendeix a l’infinit. Resulta decebedor que siga mínima, l’atenció a la sostenibilitat del planeta, treballar per un món més inclusiu, amb un repartiment de recursos més raonable i no només amb el de la raó de la lògica financerai les maleïdes guerres i aquells que les fan. Massa adeptes i massa negoci tenen els conflictes bèl·lics que fins i tot podria semblar normal l’eslògan: la guerra és una bona inversió,invertisquen les seues filles i fills.

El fonamental en l’art és la llibertat i el teatre és llibertat. En el teatre l’acció és real perquè des de sempre ha estat en viu davant nostre i ens interpel·la posant-nos enfront del precipici de la nostra mirada, però passen els anys i no aprenem, per això aquest art de llibertat que és el teatre continuarà sent necessari com a lloc de culte i destinat a l’educació del poble. Cal que el teatre sempre mantinga la seua llibertat i que no caiga en l’estètica i l’ètica fàcil del mercat, perquè això condueix a la banalitat.

Visca el teatre!

Podeu llegir les traduccionsdel missatge oficial en la pàgina de l’Institut Internacional del Teatre: https://www.world-theatre-day.org/es/worldtheatreday.html.

*Director artístic del Paranimf

Suscríbete para seguir leyendo