La manca de neteja

Estimats veïns d’aquest poble gran amb semàfors. Amb la democràcia van eixir a la llum els partits polítics, i eixos partits tracten sovint de fotre-la d’una infinitat de formes. Entre elles la mala utilització de les majories absolutes i, clar està, la corrupció. Des que han deixat d’existir les majories absolutes, la corrupció ha minvat molt, només cal que recordem els governs de Felipe González, Aznar, Rajoy, Pujol, Griñán o Francisco Camps. Seria molt bo, que en aquest país, amb una cultura democràtica no del tot assentada en la societat, els electors, nosaltres, obstaculitzàrem les majories absolutes com ara s’ha fet. Si hi ha quatre, cinc, sis partits que entren en el joc polític, les coses en la política van ací millor. És el que ha passat els darrers anys i ha permès la disminució o inexistència de corrupció i el avanç social en temes que ens beneficien a tots, o almenys a una majoria. Els partits minoritaris son els necessaris Pepito Grillo de la història de Pinotxo, una consciència que de manera continuada controla les accions del poder.

Les majories absolutes, com ho testimonia la recent història democràtica, porten a la falta de transparència, i a la creença d’una cultura d’impunitat en qui ostenta el poder, que dona peu a la corrupció i a la perversió de l’estat de dret. La corrupció és l’alteració perjudicial de la substància d’alguna cosa, la putrefacció. Fora del àmbit físic, la corrupció sempre es troba en la pretensió de poder econòmic o polític. La maror de formes de corrupció sembla un bufet lliure que presenta àpats per a tota mena de comensals, sense distincions. Cadascun d’ells pot menjar d’allò que mes li abellisca fins fartar-se. Si l’enfit els fera sentir malament, aleshores tiraran mà de l’oblit, de la mentira o la dissolució del fet, grans digestius polítics.

Les eleccions del 23J han demostrat l’existència d’un segment social, ciutadans indiferents, als quals res importen les mentires, la ignorància, la crispació, l’incompliment de la llei o les males companyies dels seus líders. La corrupció patida, la restricció de drets fonamentals, la devaluació d’ingressos o la privatització de serveis públics, el que fan aquells que consideren de la seua corda. Res del món justifica la indiferència d’eixos electors. La manca d’esperit crític d’una part de la societat, ha portat de manera incomprensible a un partit condemnat i reprovat per la justícia i les institucions europees a guanyar les eleccions. Diluir la gravetat dels fets i justificar-los, és com una sangonera social enganxada a la democràcia que, de seguir, acabarà matant-la. Es fa necessària una ensenyança de sanitat cívica que porte a fer desaparéixer comportaments de manca d’higiene democràtica, i al convenciment de que la societat necessita el sentit crític que comporta la democràcia, per tal de fer d’eixa democràcia alguna cosa real i creïble.

Suscríbete para seguir leyendo