Sembla que no podem tenir un inici de curs normal i tranquil. La planificació portada a terme pels equips directius dels instituts de segon ensenyament des del juny passat, ha quedat espatllada de sobte per una resolució de la Conselleria d’Educació de l’últim d’agost sobre la modificació dels horaris d’ESO, a una setmana del començament de les classes.
S’haguera pogut emetre aquesta resolució al mes de juliol en ple treball de preparació del curs vinent, però s’ha esperat a l’últim dia d’agost. Ha estat fet a propòsit?
Com l’aplicació de la resolució modifica l’horari del curs de l’alumnat i del professorat, ens atrevim a argumentar que la resolució esmentada té com a finalitat entre altres, crear un caos organitzatiu a expenses de la inquietud del professorat i de la incertesa dels pares de l’alumnat sobre les condicions en què es desenvoluparà el pròxim curs acadèmic, per no parlar de la imatge social de l’ensenyament públic.
Podem aventurar que és una errada de càlculs de la Conselleria d’Educació? Opine que no ho és, sinó que s’ha pogut fer a consciència tot sabent la incertesa que anava a produir-se i les possibles mobilitzacions dels sindicats i del professorat en general. Possiblement és que des dels nous responsables d’educació no podien suportar un tranquil inici del curs acadèmic, s’havia de dur a terme una acció política d’obligat compliment perquè l’educació pública estiguera associada a protestes, vagues i a la desorganització perquè no deuen concebre un ensenyament públic de qualitat, digne, que pogués resoldre perfectament la formació de la ciutadania.
Centres privats o concertats
La qüestió és que la política educativa de l’actual Conselleria es basa –ho han repetit moltes vegades-- en la llibertat d’educació, principi en el qual estem d’acord, junt amb altres, però que en aquest cas s’entén com la facultat lliure de creació de centres educatius i d’interpretar els currículums educatius de l’Estat, de la llei recentment creada, a la seua manera, deixant un poc de banda l’ensenyament públic per a que s’adapte a les circumstàncies i al finançament de cada moment, de tal manera que vaja degradant-se i així part de la ciutadania no tinga més remei que optar a centres privats o concertats.
Per tant, no interessa una educació pública organitzada, de qualitat, amb ratios adequades i serveis per solucionar problemes concrets de l’alumnat fent compatible el treball dels pares amb l’horari dels fills. No interessa.
Prefereixen que hi haja manifestacions, protestes de tota índole perquè tots aquests actes a la fi, abonen la idea d’un ensenyament públic relacionat amb el caos, i com a conseqüència, d’un rendiment escàs, per tant no mereixeria un millor finançament sinó uns recursos mínims per poder rentar-se les mans com Pilates i deixar que l’empitjorament en davallada seguisca cada curs.
Per això opinem que aquesta resolució i altres que poden vindre, representa una provocació perfectament orquestrada per a que la reacció done pas a un clima de crispació inadequat per iniciar el curs acadèmic.
Davant de tot açò pensem que el professorat en general i les seues juntes directives, han de saber usar destrament la intel·ligència per a saber salvar la situació sense transmetre desassossec i nerviosisme. El camí del curs és llarg i els cursos que vindran, més encara, entremig els entrebancs i les provocacions poden arribar quan menys s’espera. S’ha de seguir cuidant i millorant, l’ensenyament públic, el de tots i totes. Força i paciència per als temps que venen.
Catedràtic d’Història
