La salut mental, un dret universal

Acostant-nos al 10 d’octubre, Dia mundial de la salut mental, una vegada més ens recordem de la seua importància per a la nostra qualitat de vida i reflexionem, obertament, sobre la seua complexitat. Llàstima que les tasques urgents de la nostra vida quotidiana no ens permeten fer-ho amb més freqüència.

La salut mental, tal com defineix l’OMS, és «un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrés de la vida, desenvolupar totes les seues habilitats, poder aprendre i treballar adequadament, contribuint a la millora de la seua comunitat. És una part fonamental de la salut i el benestar que sustenta les nostres capacitats individuals i col·lectives per a prendre decisions, establir relacions i donar forma al món en el qual vivim». Més encara, la salut mental és un dret humà fonamental, com ens recorden els Principis per a la protecció de persones amb malaltia mental i la potenciació de l’atenció de la salut mental, adoptats per l’ONU fa més de 20 anys.

Segurament, entendre la salut mental com un fenomen biopsicosocial ens ajude a comprendre les elevades xifres que contenen informes recents com l’Estudi sobre salut mental en l’estudiantat de les universitats espanyoles, coordinat des del Ministeri d’Universitats i el Ministeri de Sanitat. Entre altres dades, s’observa com gairebé un 50% de l’estudiantat universitari informa símptomes de depressió i ansietat, sent al voltant del 20% els qui van dir haver tingut ideació suïcida. Però aquest no és un problema que concerneix únicament a la joventut. A nivell global, segons l’OMS, els trastorns mentals són la principal causa d’anys perduts per discapacitat, i representen un de cada sis casos al món, sent una de cada vuit persones les que sofreix algun trastorn mental.

Per descomptat, la realitat va més enllà d’aquestes dades que, en massa casos, es concreten en l’experiència individual de persones que conviuen amb els seus problemes de salut mental en solitud, i sense accés a un acompanyament biopsicosocial adequat. Persones a les quals, en moltes ocasions, titllem de febles o especialment vulnerables, com si fos la seua responsabilitat individual la que els ha portat unidireccionalment a aquesta situació.

Potser, ens resulta més fàcil difondre el nostre compromís com a societat i, per això, passem per alt que els problemes de salut mental són un fenomen col·lectiu que va més enllà de les característiques personals.

De fet, igual que s’ha demostrat en altres malalties, alguns estudis indiquen en quina mesura problemes com la depressió i l’ansietat estarien relacionats amb característiques del nostre entorn, com la quantitat de zones verdes a les quals tenim accés, el nivell de seguretat o la cohesió social. Així que aquestes variables més distals i, per descomptat, la situació socioeconòmica, se sumen a les nostres variables individuals i incrementen la probabilitat d’experimentar, en alguna ocasió, un problema de salut mental. Segons alguns estudis, adolescents provinents d’entorns socioeconòmicament deprimits mostrarien una prevalença 2,5 vegades major de sofrir ansietat o altres problemes, comparat amb aquells de nivell socioeconòmic alt. Lògicament, aquesta relació és bidireccional i els problemes de salut mental incrementen la probabilitat d’agreujar les desigualtats i dificulten, encara més, el desenvolupament vital.

Així doncs, una vegada més, les troballes evidencien la necessitat d’incorporar un abordatge interdisciplinari de la salut mental en el qual, al costat dels factors personals, s’integren els determinants socials de la salut per a formar part de la solució del problema i, més encara, de la seua prevenció. En aquest propòsit, serà necessari millorar l’escassa cobertura de professionals i institucions sanitàries, però també integrar altres àmbits com l’urbanisme, l’economia o el dret. D’aquesta manera, podrem acompanyar més eficaçment a les persones que sofreixen un problema de salut mental i, més encara, tindrem l’oportunitat de construir entorns promotors de salut mental, en els quals les persones desenvolupen les seues competències d’autocura i de suport social. Que els trastorns de salut mental siguen un problema urgent i important no hauria de ser una excusa per a relegar les estratègies dirigides a la promoció del benestar emocional. Així doncs, seria fonamental consolidar espais d’aprenentatge saludables i sostenibles en els quals, des d’etapes primerenques, puguem enfortir aquelles competències socioemocionals necessàries per a optimitzar la nostra salut mental, consolidant aquells canvis del context ambiental i socioeconòmic que es requereixen.

A partir d’aquest enfocament, des de la Universitat Jaume I, s’integra l’atenció i acompanyament a la salut mental dins del I Pla UJI de Salut Integral, coordinat des del Vicerectorat d’Estudiantat i Vida Saludable i el Vicerectorat d’Infraestructures i Sostenibilitat. En concret, es proposen línies d’acció que busquen millorar les competències socioemocionals per a la cura personal, afavorir la detecció precoç dels problemes i facilitar un acompanyament psicològic adequat; així com estratègies que afavoreixen un entorn promotor de salut física, mental i social que facen possible la consecució del benestar emocional.

La salut mental, com a dret universal, suposa una responsabilitat compartida que requereix la implicació de tota la societat. Tant de bo, no mirem cap a un altre costat.

*Vicerectora d’Estudiantat i Vida Saludable

**Vicerector d’Infraestructures i Sostenibilitat

***Directora del Centre Sanitari de l’UJI