Festivitats

Els humans, i sembla que en això com a mínim ens diferenciem de les feres, tenim el costum de celebrar rituals per a un fum d’esdeveniments. Deu ser que amb això pretenem donar-li una certa seguretat a aquesta vida tan incerta.

De rituals i de ritualets n’hi ha per a tot. I van des dels personals i de poca empenta fins als que comporten moviment socials. De vegades un grup, a voltes tota una societat. O una part important.

I d’aquests rituals algunes vegades en fem una celebració considerable. Fins i tot el convertim en una festivitat.

Precisament aquests dies del mes d’octubre pareixen propicis per a les festivitats i els rituals de la societat. Fonamentalment de les que tenen un component cívic. La qual cosa inclou amb major o menor força, èxit o lluentors, i la inclusió d’una mena d’espectacle per a goig de tots. Per una banda, per a aquells que el promouen i per una altra per als que hi participen en ell.

En un principi una festivitat tenia només un sentit religiós. Ara, amb la secularització creixent i forta de gran part de la societat, les festivitats han perdut el caràcter primari que tenien abans i s’han fins i tot convertit en un acte més o menys lúdic.

El fet de celebrar un d’aquests rituals convertit en festivitat ha arribat a tenir una considerable importància per a la societat que els celebra. Si la societat ho vol, clar.

Al darrere dels actes de les festivitats que es posen de manifest de manera simbòlica hi sol haver un component ideològic que, com algun dels que celebrem els valencians en l’actualitat, tenen un valor diferent segons qui siga el mire i com s’hi identifique.

Ara, aquest mes, n’hem tingut dos de component diferent. Creats per societats distintes però totes dos interessades en glorificar els valor propis de la cultura.

En els fons cada veí i cada veïna necessita la seua crossa mental per a situar-se enmig de la societat a la que vol pertànyer.

Ja està bé que cada parcel·la social, grup o grupet, tinga interés en escenificar via una festivitat els seus valors socials principals. En això estem tots d’acord. El personal hi participa en el seu ritual, o no ho fa i, en lloc d’això, se’n va a la platja o a l’acte social. És la sort de viure en una societat permissiva.

Però allò que resulta important, importantíssim per a la convivència social harmoniosa és que tinguem , cada fill de la societat, el respecte imprescindible cap a l’altre. Cap a aquell que no participa dels nostres valors. Que resulten tan vàlids com els altres. A aquestes festivitats , fins i tot les d’un grup per molt important que siga, no s’hi apunten tots. Sovint ni aquells que hi creuen fermament en el que simbolitzen. I cal dir que és important que fins i tot al si d’un determinat grup hi hagen dissonàncies. Que la gent no estem feta d’una sola matèria ni mengem tots els dies arròs al forn.

I acceptar que els rituals de l’altre tenen el mateix valor que per a un mateix els propis és un senyal considerable de civisme.

Els símbols, les banderes, les paraules o les consignes no són sinó creacions humanes. I si la seua creació ha servit per unir al voltant d’un ideal això no deu ser raó suficient per a crear divisions perverses i nefastes. En una societat com la nostra que sortosament ha sabut superar diferències abismals i mortíferes, poder observar amb serenitat i goig les mostres que cada grup social tinga ganes de convertir en ritual i festivitat, és cosa de la que ens hem d’alegrar.

Si ens els temps actuals les noves tecnologies han propiciat l’aparició de discursos que ofenen la intel·ligència i la convivència, és convenient i resulta profitós el poder observar que les diferents festivitats que cada grup celebra en benefici de les seues idees, són només això: l’alegria de reunir-se al voltant de símbols que uneixen.

Però amb la idea clara de que aquests no han de suposar, en cap moment ni en cap circumstància, una condemna o mala mirada cap a les altres opcions festives que existeixen i que altres celebren.

És d’una importància capital que cada grup social diferenciat puga expressar-se a la seua manera. Naturalment sempre respectant la convivència ciutadana.

Les festivitats a les que els valencians de tota mena poden acudir és tan considerable com ho és la de cada poble més o menys sòlid i conscient de la seua forma pròpia de ser.

Si ens tenim per un poble ajustadís, tal i com algun rei va proclamar fa temps, cal que eixa manera de ser social tinga algun avantatge i no només parts negatives.

Com a poble mai no hem estat lluitador ni feréstec. Més el contrari. I en temps d’excessos de violències de tot tipus, socials, simbòliques i físiques, cal aprofitar precisament eixe component nostre. I celebrar els rituals i les festivitats que estimem convenients . Fent-ho recordant aquelles paraules tan precioses d’Ausiàs March: «Colguen les gents amb alegria festes...».

*Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo