Aritmètica i democràcia

Fa dies hem vist la frustrada elecció d’Alberto Núñez Feijóo com president del govern, no sé què li havien aconsellat els assessors, segurament, que podia arribar a la presidència del govern d’Espanya "por la gracia de Dios" tal com apareixia escrit en les monedes amb l’efigie del dictador Franco. Havien oblidat que estaven en una democràcia i que és fonamental en aquests casos l’aritmètica, la suma d’escons al Congrés. Havia tret més vots que cap altre partit, però insuficients per ser president, encara que fos amb els del seu partit germanet en algunes autonomies, hereus tots dos del mateix avi dictador.

Ara va a intentar el mateix Pedro Sánchez, amb menys escons, però no sabem si amb suficient suport per ser president de govern. Els vots ho diran.

Abans d’arribar a la votació democràtica al Congrés, aquells i els seus partidaris que no han pogut aconseguir la presidència de Núñez Feijóo tracten d’intimidar a l’opinió pública, proliferant insults i desqualificacions de tota mena, amenaçant de subornar als diputats favorables al president Sánchez com ja van fer anteriorment, proclamant la il·legitimitat de l’aritmètica parlamentària, oblidant així un dels trets fonamentals de la democràcia. Escridassant de manera grollera als partits que poden donar-li suport. Es que no són legals? Si no fos així, ja fa temps que els advocats cristians i no cristians haguessen donat la queixalada amb quatrecents recursos als jutjats. També el Tribunal Suprem haguera actuat d’urgència, i el Tribunal Constitucional.

En aquest esgrima polític amb manifestacions incloses posen com a contrapés el tema de l’amnistia que, segons ells, s’aprovarà en un futur. Però encara no podem saber com serà, no obstant això, del que estem segurs és que serà d’acord amb la llei, en punts i comes, com passa en qualsevol altres lleis i com no podia ser d’altra manera.

Procediments democràtics

Hem d’acostumar-nos a respectar i assumir els procediments democràtics. No ho fem per exemple amb l’Ajuntament de Castelló i la Generalitat valenciana deixant que governe l’extrema dreta? A més podem recordar que quan es va amnistiar l’any 1988, crec, al general Alfonso Armada, condemnat a 26 anys de presó per l’intent fallit del colp d’estat militar del 23-F, no va haver cap manifestació en contra per part dels partits de dretes pels carrers, ni cap campanya mediàtica degudament calculada per aturar aquella amnistia. Es cert que han canviat els temps, però l’amnistia és la mateixa i el colp d’estat militar va ser tan evident com el segrest del Congrés de diputats pel tinent coronel Tejero i membres de la Guàrdia Civil. Ho recordeu?

El que no és legal ni democràtic són els colps d’Estat, ni la incitació a donar-los, ni és humà l’odi manifest a l’adversari.

En la història recent d’Espanya ja hem tingut massa experiències traumàtiques de dictadures, com la de Franco, de conseqüències nefastes i sagnants que encara estem patint, amb l’opinió favorable de persones que de manera oberta el defensen ara quan la situació política no és del seu gust o no li convé, sembrant els dubtes i la por entre la ciutadania de bona fe, provocant un estat de confusió que és el brou de cultiu per a dur a terme solucions polítiques extremistes i violentes.

Deixem per tant que la democràcia es desenvolupe en els termes que marca la llei. Acatem la Constitució. Considerem que els vots signifiquen la opinió de persones concretes que cedeixen la representació als diputats per donar-los el poder polític, la sobirania nacional, sense oblidar que en un sistema democràtic a l’hora de crear expectatives de govern s’ha d’acudir primerament a l’aritmètica.

Catedràtic d’Història

Suscríbete para seguir leyendo