Allò que sembla es va fent real

Al final, tot allò que estava mig amagat ha eixit a la llum, per que com diu la dita, «el que es de Deu a la llum es veu». Ja no falta ningú. Militars, guàrdies civils, policies, jutges i mitjans de comunicació, apropiant-se dels drets fonamentals: llibertat, igualtat, dels conceptes:unitat de la pàtria, sobirania popular, Espanya, democràcia, constitució, en els que manifestament ni creuen ni practiquen. I als crits de «Santiago i cierra España», del Capitán Trueno de nostra infantesa, i el «a por ellos» de la nostra vellesa, han eixit a l’escenari. De colp i volta han aclarit que es col·loquen a la part més solejada: la dreta.

El poder judicial, una part dels jutges i dels cossos de seguretat de l’estat, mitjançant les declaracions de les associacions professionals que els representen, han pres partit, incomplint l’obligació de mantenir-se en una imparcialitat professional necessària. La equitat que és l’expressió de la seua honradesa i honorabilitat, ha estat posada en entredit. S’han enfrontat al govern i al parlament. Dubten d’un estat de dret del que formen part; han acusat al govern de perpetrar un colp d’estat. Encara que allò mes escandalós, il·legal, i perillós han estat les manifestacions fetes per un Consell General de Poder Judicial en funcions des de fa cinc anys d’una banda: i les plantades dels jutges de manera individual davant els llocs dels seus jutjats, mudats i vestits per dictar sentencia, per l’altra. Tot per uns acords polítics i una llei d’amnistia que encara no existeix. Aquest posicionament no sols va contra els seus reglaments, també com ja he dit en altre article, els incapacitarà per a les seues funcions. Clar que si no complisen la constitució com van a complir els reglaments? Be faria el nou govern de prendre nota de la rebel·lió de les togues i les punyetes i escorcollar tanta inclinació política d’un poder del Estat al que se li exigís com principi la imparcialitat i, per lo vist no te cap contrapès legal e independent.

Incorruptibles

Bertold Brecht deia que molts jutges son incorruptibles, perquè ningú pot induir-los a fer justícia. No se si es referia a un país en particular o a tots en general. Ací sembla una afirmació bastant encertada. No son tots els jutges ni tan sols la majoria, però ja se sap, alló important no es la quantitat de pomes bones sinó el nombre de pomes podrides dins la cistella.Si no se lleven cada vegada hi hauran més.

La hipocresia i el cinisme han farcit les associacions de policies i jutges d’idees i elements allunyats de la realitat social; de la concepció clara del que és una democràcia, i del seu paper en un país democràtic. Les seues actuacions i declaracions confirmen la deriva de idees partidàries de solucions violentes. Proposant com a lema: Per quina raó hem de solucionar els problemes parlant si ho podem fer a hòsties?